Salvar l'ànima

“Què és el més impor­tant que t'endu­ries si de sobte hagues­sis de fugir de casa teva i del teu país?” Aquesta és la pre­gunta que figura en el pros­pecte de l'expo­sició fotogràfica Retrats d'una fugida, que actu­al­ment es pot veure al Cai­xa­Fo­rum de Bar­ce­lona. En aquesta mos­tra el foto­pe­ri­o­dista Brian Sokol exposa 24 retrats de per­so­nes que en els dar­rers tres anys, arran dels con­flic­tes del cen­tre d'Àfrica i d'Ori­ent Mitjà, han hagut de fugir de casa seva per refu­giar-se en altres països. En un intent de plas­mar la força gegan­tina del mini­ma­lisme, Sokol retrata aques­tes per­so­nes amb l'objecte que van endur-se just en el moment en què es van veure obli­ga­des a fugir. Les situ­a­ci­ons dramàtiques i apres­sants impo­sen una síntesi ferotge. Una nena es va empor­tar la seva nina pre­fe­rida. Una altra, unes pol­se­res. I Leila, una nena siri­ana de 9 anys, mos­tra davant la càmera els pan­ta­lons texans que va voler sal­var: uns pan­ta­lons amb una flor bro­dada i que a ella li encan­ten, però que ara, un cop refu­gi­ada en un cam­pa­ment de l'Iraq, no gosa posar-se per por de des­gas­tar-los. D'altres es van empor­tar una olla, un bidó per omplir-lo d'aigua, una màquina de cosir, una tenda, un parell de bur­ros, una mona, un car­net d'iden­ti­tat, un ins­tru­ment musi­cal, una barra de fusta per poder tras­lla­dar els fills a través del desert tot col·locant una tela a cada extrem de la barra. D'entre aquests tes­ti­mo­nis escrui­xi­dors, que inten­ten que un objecte xifri tant la seva memòria com la seva espe­rança de futur, hi ha el cas d'Alia, una noia de 24 anys, cega i sense cames, per a qui el que calia sal­var i endur-se a tota costa, més que no pas la cadira de rodes que li per­met moure's, era “l'ànima”. Gràcies, Alia. Gràcies per aquesta nuesa essen­cial, que grava els meus propòsits per al 2015 i per a tots els anys futurs: sal­var l'ànima.