Opinió

De set en set

L'espai amable

Quan era petita la meva àvia m'expli­cava que alguns llocs (no tots) com les per­so­nes (tam­poc totes) tenen ànima. Em deia que quan arribàvem a la casa d'esti­ueig, aquesta es posava con­tenta perquè tornàvem a ocu­par-la després de l'abandó de l'hivern. Em repe­tia que els espais s'havien de cui­dar i que, si bé l'ànima de les per­so­nes era un valor intan­gi­ble per mimar, l'espe­rit dels edi­fi­cis també s'havia de res­pec­tar. La veri­tat és que a mi tota aque­lla expli­cació de mis­te­ris poc pal­pa­bles em feia una mica de basarda, però vaig créixer valo­rant els racons i ado­nant-me que, a vega­des, quan entro en un edi­fici, casa o local, sense saber molt bé perquè, m'hi sento incòmoda, se m'arrissa la pell i noto una sen­sació des­a­gra­da­ble. És una per­cepció pas­sat­gera que amb els anys he après a edu­car i a tem­pe­rar sense dei­xar que em con­di­ci­oni. I a l'inrevés; hi ha indrets on quan hi arribo em relaxo i em sento arro­pada com si fos a casa. Aquest efecte físic també em passa, i molt, amb els indi­vi­dus. Hi ha per­so­nesa les quals intu­eixo un rere­fons fals i mesquí i em pro­vo­quen una reacció química de rebuig abso­lut que, sor­to­sa­ment, també he après a con­tro­lar. I d'altres, en canvi, que sota una apa­rença esquerpa em pro­du­ei­xen ten­dresa i pro­xi­mi­tat. Són aquells que, sense saber-ne res, te'ls sents pro­pers i et resul­ten entra­nya­bles.

Una qüestió de química posi­tiva glo­bal és la que fa que avui la Lli­bre­ria 22 de Girona sigui un refe­rent cul­tu­ral al país. Una sen­sació autèntica, ver­ta­dera i agra­da­ble que se l'ha anat tre­ba­llant lli­bre a lli­bre, reco­ma­nació a reco­ma­nació, pre­sen­tació a pre­sen­tació, en Gui­llem Ter­ri­bas. Al fla­mant i atrac­tiu (sense bus­car-ho) lli­bre­ter, els anys (i la neta) l'han fet encara més char­mant i seduc­tor. Li han endol­cit el seu tarannà crític i murri i li han permès crear un espai ama­ble on, a par­tir de la lle­tra impresa, s'hi ha par­lat i dis­cu­tit de política, de soci­e­tat, de gas­tro­no­mia... de la vida. El poli­facètic lli­bre­ter, actor, escrip­tor, ter­tulià i, n'estem segurs, que home de bé que ara es jubila, ha fet la feina de manera extra­or­dinària. Li pre­nen el relleu dolçament, però tots seguim neces­si­tant la seva iro­nia i els seus sug­ge­ri­ments. Feli­ci­tats, cava­ller!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia