Sobreviure

La vir­tut cab­dal del des­cans és la faci­li­tat que un dis­posa de temps sense cap altra fina­li­tat que la d'esgo­tar-lo. Aquests dies en què les fes­tes i els com­pro­mi­sos soci­als han esde­vin­gut una mena d'atracció de fira en què els àpats es man­te­nien i els con­vi­dats ana­ven can­vi­ant de cadira. En aquest des­cans esgo­ta­dor s'han man­tin­gut insu­bor­na­bles alguna que altra notícia inter­na­ci­o­nal, algun que altre per­so­natge i, final­ment, un drama incon­tes­ta­ble: l'èxode sirià d'unes pro­por­ci­ons fora de mida: al Libà hi havia gai­rebé mig milió de des­plaçats pro­vi­nents de Síria. Entre tota aquesta gent, tro­ba­ria algú que em cri­da­ria l'atenció o només tro­ba­ria mares i nens en acti­tuds dei­xa­des i cer­cant una certa mise­ricòrdia; perquè a Occi­dent estem satu­rats d'imat­ges de vai­xells plens de refu­gi­ats a la deriva pel Medi­ter­rani. Ales­ho­res és quan he tro­bat la figura antiga i medi­ta­tiva de Ziryab, un matemàtic persa (sirià) nas­cut el 789 i mort el 857, un per­so­natge que encer­clava les vir­tuts d'un esclau reha­bi­li­tat. Aquest home natu­ral de Síria va ser poeta, músic, can­tant, espe­ci­a­lista cosmètic, astrònom, botànic, geògraf, inno­va­dor de tendències i, com ja he apun­tat, esclau reha­bi­li­tat. Ziryab té dues inno­va­ci­ons que es man­te­nen fins al dia d'avui: ell va intro­duir la com­po­sició d'un àpat qual­se­vol: sopa, plat prin­ci­pal i postres o amb les vari­a­ci­ons per­ti­nents, s'ha man­tin­gut al llarg i ample de la geo­gra­fia i el temps. Una altra tendència seva va resul­tar en la subs­ti­tució de l'ús del metall per a les copes de cris­tall. Un altre del seus encerts va ser la de des­co­brir el valor nutri­tiu dels espàrrecs. També se'l va conèixer com a músic, però més a través de la seva llarga família que recordà a la de J.S. Bach; en la forma que els va uti­lit­zar, per pro­pa­gar les seves ver­si­ons musi­cals, men­tre difo­nien altres aspec­tes de les seves tas­ques inno­va­do­res i la llarga llista de can­vis en la soci­e­tat, com per exem­ple que els homes por­tes­sin el cabell curt i la barba reta­llada i neta. Va pro­moure els can­vis de roba pel que fa a gruix i colors res­pecte a l'època de l'any. Ela­borà i comer­ci­a­litzà una pasta dentífrica d'un gust dolç que con­te­nia men­tol igual que les d'avui dia, dedi­cant-se a pro­moure un nivell d'higi­ene molt avançat per a la seva gent i el temps que li toca com­par­tir. Ah, i va des­co­brir un deso­do­rant mas­culí. En total, una vida molt ben apro­fi­tada que no puc evi­tar d'esmen­tar, quan el seu poble avançat als esde­ve­ni­ments mun­di­als esdevé un reguit­zell de refu­gi­ats a bord d'un vai­xell a la deriva.

Evi­dent­ment que no hi ha res de nou en el drama d'una nació sot­mesa als capri­cis de l'altra, però la dico­to­mia meso­potàmica sem­bla un acu­dit barat quan ens ado­nem del valor de les seves civi­lit­za­ci­ons i l'hones­te­dat d'un crit de super­vivència queda acla­pa­rat per unes musi­que­tes nada­len­ques i unes bom­be­tes de colors.

No tinc cap dis­curs redemp­tor ni cap expli­cació per donar als nens que observo bai­xant dels vai­xells; són vides que pen­gen d'un fil i la seri­e­tat de les orga­nit­za­ci­ons d'ajuda huma­nitària em pro­du­ei­xen una malen­co­nia suprema que es mes­cla amb la sen­sació que tot és massa gran i que no hi haurà recur­sos per millo­rar l'entorn de tots els des­plaçats i que no tro­baré una cre­a­ti­vi­tat com la de Ziryab; perquè el procés de des­na­tu­ra­lit­zació fa dècades que ha començat i “ells” ja són ciu­ta­dans de ter­cera cate­go­ria. A nosal­tres ja ens està bé aquesta divisió, la seva pre­ca­ri­e­tat rea­firma la nos­tra com­petència per sobre­viure i creure que la nos­tra manera de ser civi­lit­zats era millor en el fons i més ben ori­en­tada per sobre­viure.