I si el problema és un altre?

Dijous o diven­dres el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat acla­rirà si hi ha elec­ci­ons al març o no n'hi ha. Des de l'endemà del 9 de novem­bre aquesta ha estat la raó d'espe­rar i viure de molta gent de bona fe. La con­sulta va tan­car una etapa i calia obrir-ne una altra. I calia entrar-hi, a més, ràpid, ràpid. Calma! Poc després, Artur Mas va con­cre­tar la gran con­dició per fer-ho com tanta gent sem­bla que vol: una llista unitària. Però els fets són tos­suts i això no pot ser. Qui hau­ria de voler –bàsica­ment, Esquerra Repu­bli­cana– no vol. A par­tir d'aquesta nega­tiva, les pres­si­ons s'han man­tin­gut. Molta, molta gent, sem­bla, demana al pre­si­dent que arribi a un acord amb Oriol Jun­que­ras i que con­vo­qui les elec­ci­ons al Par­la­ment abans de les muni­ci­pals. Com que Esquerra pensa exac­ta­ment igual, els repu­bli­cans han accep­tat totes les con­di­ci­ons que Mas ha des­gra­nat en una ter­cera pro­posta: que el pre­si­dent sigui l'únic que lideri una llista trans­ver­sal i que Esquerra no inclo­gui en la seva, de par­tit, cap inde­pen­dent. Però l'acord no arriba. Per què? Perquè pot­ser el pro­blema és un altre. Perquè pot­ser Mas creu que fer les elec­ci­ons al Par­la­ment abans de les muni­ci­pals és un error. És una qüestió exac­ta­ment tàctica. És pos­si­ble que no hi hagi més raó que aquesta. A par­tir d'això, cadascú pot pen­sar el que vul­gui. Qui vul­gui pot des­con­fiar de les inten­ci­ons dar­re­res del pre­si­dent. Però el marge de dubte és rao­na­ble. Encara que les alter­na­ti­ves tam­poc no garan­tei­xin l'èxit que busca Artur Mas.