Opinió

Una mica francesos

Només podem afrontar les dificultats formals
del nostre procés d'emancipació nacional
si acceptem posar-hi unes certes dosis d'humor

Aquests dies tots ens sen­tim una mica fran­ce­sos. Aquest és un sen­ti­ment que als cata­lans no ens costa gaire, perquè França ha estat el veí que ens ha comu­ni­cat amb una Europa desit­jada, de la qual massa vega­des Espa­nya sem­blava allu­nyada. Els cata­lans també diem que tots som Char­lie Hebdo, perquè som ben cons­ci­ents que aquests fets hor­ri­bles podrien haver pas­sat a qual­se­vol altre lloc del món i atemp­ten con­tra un sis­tema de valors comú.

D'altra banda, més enllà dels nord-cata­lans, som tots els cata­lans els qui ens podem sen­tir una mica fran­ce­sos, ja que una de les pri­me­res immi­gra­ci­ons impor­tants de l'època moderna a Cata­lu­nya va ser ori­ginària de l'altre cos­tat dels Piri­neus. Des de finals del segle XV i fins al segle XVIII Cata­lu­nya era una terra des­po­blada; les epidèmies i les guer­res bui­da­ven el país, men­tre que més al nord hi havia població abun­dant que veia en el des­plaçament opor­tu­ni­tats de feina. Si durant el segle XVII la població activa cata­lana ve créixer subs­tan­ci­al­ment va ser gràcies a l'arri­bada de fran­ce­sos, en rea­li­tat d'occi­tans que no par­la­ven francès. Ells, perquè els que venien eren majo­ritària­ment homes joves, van tenir un paper clau en el crei­xe­ment demogràfic i econòmic de Cata­lu­nya. Molts de nosal­tres som, doncs, des­cen­dents d'algun “gavatx”.

També ens sen­tim una mica fran­ce­sos, però, perquè la Il·lus­tració fran­cesa ha estat per a nosal­tres un refe­rent intel·lec­tual i polític cons­tant des del s. XVIII. Devem a pen­sa­dors com Mon­tes­quieu, Con­dor­cet i Can­ti­llon –per citar només tres noms i cen­trant-nos en un aspecte que avui ens interessa– la con­vicció que l'ober­tura de fron­te­res és un fet posi­tiu. Aquests per­so­nat­ges ens han proveït de raons per argu­men­tar que obrir les por­tes d'un país a les mer­ca­de­ries, a les per­so­nes i a les idees que es pro­du­ei­xen a l'exte­rior sig­ni­fica un enri­qui­ment mate­rial i moral de pri­mer ordre.

El filòsof i matemàtic Marie-Jean-Antoine Nico­las de Cari­tat, marquès de Con­dor­cet, que entre altres coses va intro­duir el sis­tema d'ense­nya­ment públic a França, ens parla del doux com­merce; una expressió que Mon­tes­quieu va uti­lit­zar per expli­car que el comerç té la capa­ci­tat de regu­lar les pas­si­ons vio­len­tes, en espe­cial les polítiques. Allà on hi ha comerç hi ha cos­tums ama­bles, afirma, de la mateixa manera que allà on hi ha cos­tums ama­bles i suaus hi ha comerç. Insis­teix, encara, per dir-nos que l'efecte natu­ral del comerç és por­tar la pau, perquè els inter­can­vis són una bona cura con­tra els pre­ju­di­cis des­truc­tors.

Si volem seguir per aquest camí d'home­natge a la cul­tura fran­cesa podem recor­dar el trac­tat sobre el Comerç en gene­ral, de Ric­hard Can­ti­llon; ell mateix, un eco­no­mista francès d'ori­gen irlandès. Un èxit edi­to­rial a la seva època que va merèixer l'elogi de Mira­beau. Un nom que ens per­met fer el salt fins al segle XX i viure les pas­se­ja­des per París tra­ves­sant els ponts en la com­pa­nyia del poema de Gui­llaume Apo­lli­naire: Sous le Pont Mira­beau coule la Seine...

Avui, al segle XXI, l'humor és encara un llen­guatge uni­ver­sal que, com el comerç, també tras­passa fron­te­res. Els cata­lans som ben cons­ci­ents que l'humor, la iro­nia i fins i tot el sar­casme són eines útils per a la crítica. Perquè no volem renun­ciar a uns ele­ments que garan­tei­xen la bona salut de la lli­ber­tat i la democràcia. Volem repe­tir que han de ser defen­sats amb tota la força necessària de la democràcia. Ho volem fer pre­ci­sa­ment sense atemp­tar con­tra la lli­ber­tat i els drets fona­men­tals que els euro­peus defen­sem ple­gats.

Ara mateix, de fet, només podem afron­tar les difi­cul­tats for­mals del nos­tre procés d'eman­ci­pació naci­o­nal si accep­tem posar unes cer­tes dosis d'humor en l'expli­cació del nos­tre com­por­ta­ment col·lec­tiu. Gràcies, doncs, als cari­ca­tu­ris­tes de tot el món! Avui, quan és clar que espe­rem dei­xar enrere unes difi­cul­tats domèsti­ques de les quals espe­rem riure en un futur pro­per.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia