Passem pantalla

Aquesta pan­ta­lla del procés sobi­ra­nista ens ha cos­tat algu­nes vides, no hem sumat tants punts com hauríem pogut sumar i hem per­dut temps. Però l'hem superada. El joc és així; et posa obs­ta­cles i paranys, t'exi­geix perícia i con­cen­tració. Si et dis­treus, pal­mes i perds la par­tida. L'estu­pi­desa ha tin­gut el seu minut de glòria en aquesta par­tida, però per sort hi hem posat els sis sen­tits, inclòs el sen­tit d'estat, i hem evi­tat el nau­fragi. La gent de Cata­lu­nya vol deci­dir el seu futur polític, votar per l'encaix a Espa­nya o per la inde­pendència. Alguns no ho accep­ten; però, els agradi o no, ho ha dit de totes les mane­res pos­si­bles; en for­mat mani­fes­tació, en for­mat enquesta, en for­mat elec­ci­ons i en for­mat procés de par­ti­ci­pació. Després del 9-N no hi havia res més impor­tant que fer pos­si­ble la votació vin­cu­lant, tan­car el full de ruta previ i poste­rior a les urnes i expli­car sense parar a tots els cata­lans, però molt espe­ci­al­ment a aquells que tenen dub­tes o que no han pres una decisió, què sig­ni­fica la inde­pendència de Cata­lu­nya, per què és neces­sari acon­se­guir-la i com s'acon­se­guirà.

La intel·ligència dic­tava no per­dre el rumb, ni l'ener­gia i posar fil a l'agu­lla en aques­tes tas­ques pri­mor­di­als, però hem cre­mat dos mesos amb l'àncora cla­vada a terra i dis­cu­tint altres qüesti­ons, totes menors, totes secundàries. Ha estat un des­gast inútil i un avan­tatge als adver­sa­ris del procés. I al damunt no ha fal­tat qui ens con­vidi a l'auto­odi, cul­pant-ne el nos­tre ADN. Què carai! És molt més relle­vant l'auto­es­tima d'aquest país que fa segles que resis­teix i que ara es mobi­litza per fer el seu camí. El que neces­sita són líders polítics a la seva altura, capaços de sepa­rar el gra de la palla, de posar el país per davant de tot. Mas i Jun­que­ras han fet un pas enda­vant. L'acord, amb el suport de les enti­tats sobi­ra­nis­tes, per­met superar aquesta pan­ta­lla. Però en que­den d'altres. Es tracta, de nou, de no per­dre el rumb ni l'ener­gia i sumar.