Quan els polítics es disculpen

Si el procés de Cata­lu­nya vers la seva ple­ni­tud naci­o­nal fos el pro­jecte d'un líder o d'un par­tit, com en el cas escocès, ja fa estona que tot se n'hau­ria anat en orris. Sor­to­sa­ment, el nos­tre és un movi­ment de base, sor­git del poble ras, aquell que va tirar enda­vant les con­sul­tes popu­lars arreu del país i que va fer les mani­fes­ta­ci­ons més impor­tants de la història recent euro­pea. Per això els líders dels dos prin­ci­pals par­tits cata­lans van haver de men­jar-se l'orgull, fer renúncies i asso­lir un acord. Encara més, van fer quel­com insòlit en política: van dema­nar dis­cul­pes als seus repre­sen­tats.

La premsa i els opi­na­dors uni­o­nis­tes que ja feia dies que cri­da­ven “blat” als qua­tre vents, van veure espan­tats que la volun­tat popu­lar dels cata­lans no es pot ficar i lli­gar dins d'un sac. Les seves reac­ci­ons amar­gues –i els pri­mers movi­ments d'alguns que es pre­pa­ren a fer un altre cop un tri­ple salt mor­tal per can­viar de posició– són la millor prova del bon camí que hem tor­nat a empren­dre.

Ens espe­ren uns mesos de ver­ti­gen i de tur­bulències. Res no serà fàcil, però –més que mai– tot depèn de nosal­tres matei­xos; de les deci­si­ons que pren­guem i de la valen­tia amb què fem front a les con­seqüències. L'endemà del dia 27 de setem­bre del 2015, Cata­lu­nya tindrà un nou Par­la­ment amb un man­dat popu­lar clar i nítid per crear un nou estat euro­peu lliure i democràtic. El compte enrere –el de veri­tat– ja ha començat.