Sords i cecs

Com es poden acos­tar dos punts i alhora dis­tan­ciar-se? És una pre­gunta que la física no pot res­pon­dre i que la política mira de con­tes­tar. Perquè això és el que ara passa amb Artur Mas i Oriol Jun­que­ras. O amb Con­vergència i Esquerra. Els dos par­tits han de con­fluir en l'estratègia que ha de por­tar Cata­lu­nya a la inde­pendència i a ells, al panteó dels herois, i no al dels moni­a­tos. Però alhora, Esquerra, més que no Con­vergència, neces­sita sepa­rar-se'n. Que baixi el déu de les distàncies i que ho vegi. Perquè hi ha en aquest país un cor­rent d'opinió majo­ri­tari que fuig de “la dreta” i s'iden­ti­fica amb “l'esquerra”. I també, que tot cal dir-ho, perquè la imatge de Con­vergència està des­gas­tada pel pas de qua­tre anys pel magre poder i per la cor­rupció. Con­vergència, per con­tra, sem­bla no neces­si­tar distància, encara que l'ombra del fracàs dels dos tri­par­tits sigui allar­gada i que els repu­bli­cans car­re­guin amb la mot­xi­lla que duia la banda de Pancho Villa, ale­gre i desor­ga­nit­zada. Sigui com sigui, perquè el país és així, Esquerra vol marge ample. Per no aban­do­nar els inde­ci­sos “d'esquerra” que podrien sucum­bir als encants més que dub­to­sos de Pode­mos. Pote­mus. Aquesta neces­si­tat encara és més angoi­xosa i pal­pa­ble en el cas d'Ini­ci­a­tiva i la CUP. S'acos­ten mol­tes elec­ci­ons. Per tant, la tropa inde­pen­den­tista més ale­gre, com­ba­tiva i con­ci­li­a­dora bé faria a par­tir d'ara de tapar-se ulls i ore­lles. Cecs i sords, per no veure com es per­den tot el res­pecte els qui han de llui­tar ple­gats.