El descrèdit d'un premi europeu

El Premi Ciu­tadà Euro­peu, que atorga cada any el Par­la­ment Euro­peu, podria ser una de les eines més útils per pro­mo­ci­o­nar els valors euro­peus i la mateixa ins­ti­tució, que segu­ra­ment no passa pel seu moment més bri­llant. Les bases del premi par­len de pro­moure idees inclo­ses en el preàmbul de la Carta de Drets Fona­men­tals de la UE, entre les quals s'esmen­ten dues de poten­ci­al­ment con­tra­dictòries. Per una banda, el res­pecte a la “diver­si­tat de cul­tu­res i tra­di­ci­ons dels pobles d'Europa”. I per altra banda, el res­pecte a les “iden­ti­tats naci­o­nals dels estats mem­bres”. Amb la con­cessió enguany d'un premi a l'asso­ci­ació Soci­e­tat Civil Cata­lana (SCC), i la nega­tiva a con­ce­dir-ne un a l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), és evi­dent que aquesta con­tra­dicció ideològica ha estat resolta clara­ment a favor d'aquesta dar­rera idea.

Els defen­sors de la con­cessió del premi a SCC par­len, a les actes de la Can­ce­lle­ria del Premi Ciu­tadà Euro­peu, de la defensa que supo­sa­da­ment fa aquesta enti­tat dels valors euro­peus. De lluny estant, hom podria ima­gi­nar que SCC és una enti­tat de gran pes social que s'ha enfron­tat a grups euro­escèptics i que s'opo­sen a l'ideal euro­peu. Però res no podria ser menys cert. SCC ha tin­gut com a màxims blancs de la seva agres­siva crítica enti­tats com ara l'ANC i OC, que –ara sí– real­ment tenen un espe­rit euro­pe­ista nota­ble i, a més, repre­sen­ten de debò la soci­e­tat civil cata­lana. La Can­ce­lle­ria del Premi Ciu­tadà Euro­peu ha comès un greu error ator­gant un premi a SCC si ho ha fet per euro­pe­isme. El que ha carac­te­rit­zat SCC –marca blanca del neo­fran­quista Soma­temps– és la seva ide­o­lo­gia naci­o­na­lista espa­nyola, orga­nit­zant actes com el del 12 d'octu­bre. Recor­dem que entre els seus des­ta­cats pro­mo­tors hi ha el Sr. Javier Bar­ray­coa, que el 8 de febrer de 2014 va par­ti­ci­par en un acte del grup para­fei­xista Demo­cra­cia Naci­o­nal, en home­natge a la División Azul de Franco. Poc euro­pe­isme democràtic hi ha aquí. A més a més, tam­poc no ajuda a enten­dre la con­cessió del premi a SCC quan des­co­brim que aquest grup uti­litza una edi­to­rial que, sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, porta el nom d'un ofi­cial nazi de la legió Còndor –Adolf Galland– per a publi­car els seus tex­tos. Ho sap, tot això, el Par­la­ment Euro­peu?

Però és pot­ser quan mirem les incidències i les irre­gu­la­ri­tats que hi ha hagut en el procés de con­cessió d'aquest premi que arri­ba­rem a com­pren­dre la mag­ni­tud de l'error que s'hi ha comès. En una sessió mar­cada per la ràpida apro­vació de la gran majo­ria de les 47 can­di­da­tu­res gua­nya­do­res, resulta curiós que les deli­be­ra­ci­ons sobre les espa­nyo­les fos­sin llar­gues i osten­si­ble­ment polèmiques. Fixem-nos que la mateixa pre­si­denta de la Can­ce­lle­ria del premi, la soci­a­lista fran­cesa Syl­vie Gui­llaume, obre la seva pre­sen­tació apun­tant que la can­di­da­tura de SCC “podria ser pro­blemàtica a causa dels fets que estan pas­sant a la regió espa­nyola de Cata­lu­nya”. Fins i tot demana que es faci cons­tar en acta les seves reser­ves davant aquesta can­di­da­tura. Però això no és tot. També s'hi afe­geix el fin­landès Olli Rehn, que qüesti­ona que la Can­ce­lle­ria s'immis­ceixi en el “debat polític català, si el premi s'atorga al can­di­dat”.

Estic con­vençut que, més tard o més d'hora, el Par­la­ment d'Europa s'ado­narà de l'error que ha estat la con­cessió d'aquest premi a SCC. S'ha cai­gut en el par­ti­disme espa­nyo­lista. Entre alguns euro­di­pu­tats, es rumo­reja que el PP es volia “reven­jar” pel premi con­ce­dit a la PAH l'any pas­sat. Però és evi­dent que l'altre par­tit naci­o­na­lista espa­nyol, el PSOE, els ha aju­dat de ple. Sigui com sigui, la Can­ce­lle­ria, sense ado­nar-se'n, ha por­tat descrèdit a un premi per la ceguesa amb què s'ha doble­gat davant una con­signa naci­o­na­lista. També pel des­co­nei­xe­ment que ha mos­trat de l'ample movi­ment democràtic, euro­peu i alli­be­ra­dor que està recor­rent aquest país, con­tra el qual –ara sí– SCC fa casus belli. La con­clusió per força ha de ser que no han donat un premi a favor d'Europa ni a favor de la democràcia, sinó a favor d'un grup mino­ri­tari bel·lige­rant amb les lli­ber­tats naci­o­nals de Cata­lu­nya que apro­fita el naci­o­na­lisme d'estat que prac­ti­quen la majo­ria de par­tits i mit­jans espa­nyols per obrir-se un espai de noto­ri­e­tat. És un premi con­tra la tra­dició democràtica, la volun­tat par­la­mentària i el sen­ti­ment majo­ri­tari d'un dels pobles més euro­peis­tes d'Europa: Cata­lu­nya.