Eclesiàstica

Ves que estic pen­sant en el bisbe Bascuñana. Cap empresa del món si arribés a tenir un exe­cu­tiu com aquell pobre home de cert que se n'ani­ria al bota­vant; l'Església, en canvi, con­ti­nua pel seu camí de sirga fent-nos recor­dar que si el bon Déu per­met bis­bes com el que us dic, car­de­nals sen­glars, eminències ferot­ges i altres tipus de gent de mala mena ha estat perquè Ell ens vol fer enten­dre que l'Església està a les seves mans i les aguanta totes. Això hi ha cape­llans que no ho ente­nen quan topen amb un pobre home com el Bascuñana, cosa que no passa sovint, però si es tro­ben amb un bisbe que no és del seu coll, li fan la punyeta. El Dret Canònic, que no hi entenc res, diu que l'Església és una soci­e­tat per­fecta. Tan per­fecta que ha tin­gut per papes alguns per­fec­tes ani­ma­lots, així que, per dir-ho clar, l'Església és glo­ri­o­sa­ment per­fecta perquè no la mal­me­ten ni els imper­fec­tes. Arran de terra i després d'accep­tar que el bisbe Bascuñana és Església, tan Església com Santo Domin­guito del Val. Crec que la feina del capellà comença per les Setri­lles que puja­ven a Que­ralt pas­sant rosari, no es des­cuida dels homes del meu poble que juguen a la boti­farra i enge­guen més d'una parau­lota quan van de mala mani­lla. Entre aquests i sant Fran­cesc, tota la reme­na­dissa que vul­gueu. Tot és Església, una Església que ens la pin­ten com una bar­queta que va a rems quan de debò va a ven­ta­des de l'Espe­rit Sant que marca el camí fins i tot amb les veles espar­ra­ca­des. Ens falta espe­rança per veure així l'Església en els seus fon­dals on hi bufa l'Espe­rit de Déu. Al capellà no li escau mica de viure enra­biat amb l'Església tal­ment marxa. Dei­xant de banda que amb aquesta manera de tren­car-se el cap per­den el bon humor per veure l'Església uni­ver­sal. Entre sant Fran­cesc i el bisbe Bascuñana i enllà d'aques­tes fites hi ha la bona volun­tat dels homes que és tan uni­ver­sal com el car­regós pecat ori­gi­nal.

Cape­llans, la nos­tra feina no és apu­nye­gar bis­bes, és donar-nos a la gent i tant o més a aquells que sense creure res es tro­ba­ran sor­pre­sos en una eter­ni­tat ama­ble. Vull dir qual­se­vol home.