Opinió

La columna

El gremi

Més d'un ciutadà –havent vist ‘Ciutat morta'– es deu haver preguntat com és que la policia de la capital catalana hagi pogut fer això amb tanta impunitat?

Quan vivia a Lon­dres, tant els poli­cies uni­for­mats com els que es dis­fres­sa­ven de hips­ters m'atu­ra­ven al car­rer diver­ses vega­des. Un cop, en escor­co­llar-me allà mateix a la vorera, em van tro­bar els psi­cofàrmacs i no dub­ta­ven a bur­lar-se de la meva malal­tia men­tal d'ales­ho­res. I quan em va tocar anar al jut­jat per haver par­ti­ci­pat en una mani­fes­tació, els poli­cies que m'havien aga­fat van men­tir sobre els motius de la meva detenció de la pri­mera paraula fins a l'última. Això a banda, he cone­gut força gent que ha estat apa­llis­sada amb ganes pels bob­bies, inclo­ent-hi un jamaicà al qual els met­ges van haver d'ampu­tar un tes­ti­cle. A Bar­ce­lona –tot i que hi he cone­gut poli­cies moti­vats i pro­fes­si­o­nals, sobre­tot els més espe­ci­a­lit­zats– queda clar que n'hi ha que no es com­por­ten gaire millor que els seus homòlegs lon­di­nencs. De fet, al llarg de 30 anys de residència he tin­gut constància –a través dels mit­jans de comu­ni­cació o bé de la boca de les matei­xes vícti­mes– de pallis­ses a homes i dones de totes les edats, de morts diguem-ne acci­den­tals a comis­sa­ries i de més d'un ull per­dut en cer­tes mani­fes­ta­ci­ons. De manera que el fet que, el 2006, la Guàrdia Urbana bar­ce­lo­nina tor­turés qua­tre per­so­nes abans d'enviar-les a la gar­jola durant anys per un crim que –segons tots els indi­cis– no van come­tre, no és del tot sor­pre­nent. (Per cert, indem­nit­za­ran els que encara viuen?). Ara bé, més d'un ciu­tadà –havent vist Ciu­tat morta, inclo­ent-hi els cinc minuts cen­su­rats– es deu haver pre­gun­tat com és que la poli­cia de la capi­tal cata­lana hagi pogut fer això amb tanta impu­ni­tat? Doncs el gerent de la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona, Joan Delort, acaba de tenir la gen­ti­lesa d'expli­car-nos-en el perquè. Segons ell, “tots els cos­sos de poli­cia” tenen “punts de cor­po­ra­ti­visme”. Segons el DIEC2, “cor­po­ra­ti­visme” és un sinònim de “gre­mi­a­lisme”, o sigui: “Tendència a col·locar l'interès del propi col·lec­tiu per damunt de qual­se­vol altre objec­tiu social o polític.” Ah.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia