Grècia

Tots som grecs o almenys ho sem­bla. Les elec­ci­ons hel·lenes han fet forat en la ciu­ta­da­nia, que fa uns dies des­co­nei­xia l'existència de Syriza i quan par­lava de Grècia nomes li venien al cap ruïnes –anti­gues i noves–, men­tre que els més espa­vi­lats asso­ci­a­ven el grec a alguna cosa lle­gida a les pàgines d'anun­cis clas­si­fi­cats. Grècia exis­tia, però era llu­nyana.

De cop, la rea­li­tat de la regió balcànica ha com­por­tat un curs acce­le­rat de conei­xe­ment i reci­clatge històric i ara sabem que és el país euro­peu amb més illes i ruïnes per metre qua­drat, que està entram­pat en una potent crisi econòmica, una pobresa evi­dent i una com­pli­cada relació amb l'Europa comu­nitària. Un país que ja no sap el que és seu i el que té hipo­te­cat, del qual es diu que el vint-i-cinc per cent dels habi­tat­ges tenen tallat el sub­mi­nis­tra­ment de llum i aigua per no poder-lo pagar els pro­pi­e­ta­ris. La rea­li­tat grega ens és a prop.

La política d'Ale­xis Tsi­pras quasi és part de l'acció política cata­lana i espa­nyola, de tal manera que els par­tits alter­na­tius s'afer­ren a l'exem­ple grec i saben la reper­cussió del 25-G medi­ter­rani a tota la regió banyada per les aigües cul­tu­rals i soci­als del sud euro­peu. Podem/Pode­mos, tot i ser el dar­rer d'arri­bar, és el més ben posi­ci­o­nat en el qua­dern de ball del jove Ale­xis, el que pre­o­cupa molt el senyor Mari­ano i com­pa­nyia, que exi­gei­xen res­pecte als quasi trenta mil mili­ons d'euros que van dei­xar als grecs. I a Cata­lu­nya Ini­ci­a­tiva es mira Syriza com a antídot de la seva malal­tia crònica, men­tre que la CUP s'entesta a tro­bar brots de naci­o­na­lisme radi­cal en la pro­posta grega.

Sigui com sigui, Tsi­pras sorprèn uns i altres arri­bant a acords de govern amb la dreta, obrint els braços a xine­sos i rus­sos, renun­ci­ant a asseure una dona a la taula minis­te­rial, triar un con­sell d'una mit­jana supe­rior als cin­quanta anys, man­te­nint el con­sens euro­peu en les san­ci­ons a Putin i fent una pro­mesa laica del càrrec però reser­vant la pri­mera visita ofi­cial per al patri­arca d'Ate­nes. El nou man­da­tari sap el que vol, fins des­con­cer­tar amics i cone­guts. Però, segur, Cata­lu­nya i Espa­nya miren a Grècia.