Espanya ens estima

L'avançament elec­to­ral a Anda­lu­sia ha con­ver­tit Susana Díaz en una de les pro­ta­go­nis­tes de la set­mana.

Dime­cres va visi­tar el plató d'AR, el pro­grama mati­nal de Tele 5 que con­du­eix Ana Rosa Quin­tana. El peri­o­dista català Arcadi Espada, que era un dels col·labo­ra­dors de la taula, no va per­dre l'opor­tu­ni­tat de pre­gun­tar-li per Cata­lu­nya. Més con­cre­ta­ment, per l'acti­tud del soci­a­lisme espa­nyol i català davant del nos­tre des­a­fi­a­ment.

Res­posta clara i con­tun­dent. La mateixa que podria expul­sar Mari­ano Rajoy: “Sem­pre he defen­sat la uni­tat d'Espa­nya. Sem­pre he defen­sat la sobi­ra­nia naci­o­nal. Mai no he estat a favor del dret a deci­dir, perquè sé a quin equip jugo.”

I encara més: “El dret a deci­dir és una trampa i això cal­dria haver-ho des­mun­tat fa molt de temps. Era la trampa de deci­dir divi­dir Espa­nya. Divi­dir la sobi­ra­nia naci­o­nal. Fa temps que cal­dria haver aga­fat el toro per les banyes.”

No hi ha hagut mai cap trampa, Susana, prop del 80% dels cata­lans volia i vol deci­dir un altre tipus de relació amb Espa­nya. I molts pen­sem que la relació que vol la majo­ria és d'igual a igual. De país a país.

I doncs, quina és la seva pro­posta per a Cata­lu­nya? La reforma de la Cons­ti­tució? Tam­poc. És d'agrair la seva clare­dat. La pre­si­denta de la Junta d'Anda­lu­sia va afir­mar que dona­ria suport a una reforma de la Carta Magna però “en cap cas per solu­ci­o­nar l'encaix entre Cata­lu­nya i Espa­nya”, ja que segons ella “ser dife­rent no vol dir ser desi­gual”. I per rema­tar-ho: “Hi reco­nec una llen­gua dis­tinta i hi reco­nec una estruc­tura ter­ri­to­rial dife­rent, les comar­ques...” Mol­tes gràcies! Pro­posta per a Cata­lu­nya, cap. Sem­bla que en un tracte desi­gual sí que hi està d'acord, però.

Aquesta set­mana, una altra dona impor­tant de la política espa­nyola també ha par­lat de Cata­lu­nya en un plató de tele­visió. La vice­pre­si­denta del govern, Soraya Sáenz de San­ta­maría, va afir­mar a La Noche en 24 horas el mateix que la soci­a­lista: “Podem par­lar de mol­tes coses amb els diri­gents de Cata­lu­nya però de la uni­tat d'Espa­nya, de la sobi­ra­nia naci­o­nal, de la igual­tat dels espa­nyols, ni volem ni en podem par­lar.”

Va afe­gir, amb tot el cinisme del món, com ho fan tots els diri­gents del Par­tit Popu­lar sem­pre que poden, que “és gràcies al govern d'Espa­nya que podem pagar els proveïdors, les farmàcies i mol­tes altres coses”. Del dèficit fis­cal, mutis!

La decla­ració del pre­si­dent Pujol dimarts a la Ciu­tat de la Justícia no ha apor­tat cap nove­tat impor­tant al cas, però ha estat apro­fi­tada per molts arti­cu­lis­tes caver­na­ris per ata­car el naci­o­na­lisme català i l'inde­pen­den­tisme.

Cal des­ta­car la columna del Raúl del Pozo a El Mundo: Home­natge a Cata­lu­nya. Pri­mer se'n riu del “petit vir­rei” per tot seguit afir­mar el següent i que­dar-se ben des­can­sat: “Orwell ja va denun­ciar que el naci­o­na­lisme català era una forma de tota­li­ta­risme.” I això li per­met aca­bar l'arti­cle d'aquesta manera: “Vui­tanta anys després, el naci­o­na­lisme s'ha mos­trat com una cor­rupció gene­ra­lit­zada que uti­litza la men­tida i el saqueig com a tàctica política”.