Opinió

La columna

Aldea global

Ràdio Vilablareix és una prova que pots convertir un mitjà si fa no fa minúscul en un ‘hub' nacional i un pèl internacional i tot

Diven­dres vinent, a Vila­bla­reix (“A on?”, us sento pre­gun­tar) comença la Set­mana de la Ràdio (“I què?”, us sento etzi­bar). De vila­bla­re­tencs, n'hi ha 2.492, viuen just a sota de Salt i al seu poble hi ha una emis­sora muni­ci­pal, Ràdio Vila­bla­reix. Això en si mateix és prou insòlit: de les més de 200 ràdios muni­ci­pals a Cata­lu­nya, només un 11% dels muni­ci­pis amb menys de 5.000 habi­tants en tenen (per con­trast amb un 80% dels nuclis urbans amb més de 20.000 habi­tants). Més insòlit encara és el fet que Ràdio Vila­bla­reix no només té un públic fidel a bona part del Gironès (fins allà on arribi el seu senyal) i 6.500 segui­dors a Twit­ter i uns 2.000 a Face­book, sinó també molts oients –ja que emet per La Xarxa– arreu del país i fins i tot entre la diàspora cata­lana. Ràdio Vila­bla­reix ha acon­se­guit tot això al cap de només qua­tre anys de fun­ci­o­na­ment gràcies al seu coor­di­na­dor, Dídac Romagós, i l'equip d'aquest, que van deci­dir des del prin­cipi que farien una ràdio dife­rent. Per començar, es van posar a eme­tre música en català les 24 hores del dia i ara per ara són l'única emis­sora que ho fa. Tot seguit es van llançar a con­vi­dar gent força o molt cone­guda al seu estudi més aviat modest. Així, han pas­sat pels micros –o, més ben dit, micro– de Ràdio Vila­bla­reix músics com Brams i Els Amics de les Arts, polítics com Quim Arru­fat i Raül Romeva, escrip­tors com Vicenç Villa­toro i Maria Bar­bal, i peri­o­dis­tes com Germà Cap­de­vila i Iu Forn. I per la seva immi­nent Set­mana de la Ràdio, que dura tan sols 5 dies, en Romagós ha acon­se­guit con­vi­dar-hi ni més ni menys que 17 per­so­nes, des d'Ernest Mara­gall fins a Josep Cru­a­nyes, pas­sant per Bono­bos, Mone i Anna Simó. En fi, Ràdio Vila­bla­reix és una prova que –si tens prou paciència per insis­tir-hi– pots con­ver­tir un mitjà si fa no fa minúscul en un hub naci­o­nal i un pèl inter­na­ci­o­nal i tot. Una pro­esa que em sem­bla curi­o­sa­ment cata­lana: si més no, no he sen­tit a par­lar de cap cas sem­blant a qual­se­vol altre país euro­peu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia