De l'orgull i l'arrogància

Diu el pre­si­dent espa­nyol que sent “orgull” per les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment econòmic que la Comissió Euro­pea xifra per a l'Estat espa­nyol. Ale­ma­nya ja les vol­dria per a ella, diu, perquè el 2,3% castís supera l'1,5% germànic. Brus­sel·les regala sis dècimes a Rajoy en tres mesos. Però en les matei­xes pre­dic­ci­ons el pre­si­dent oblida que en la taxa d'atur només Grècia supera Espa­nya i que la taxa del 22,5 pre­vista a l'Estat espa­nyol gai­rebé quin­tu­plica el 4,9 pre­vist a Ale­ma­nya. Està bé reforçar l'auto­es­tima i reconèixer allò de “veus com tenia raó?”. Però ama­gar la pols sota l'estora no la fa des­a­parèixer, i obviar que el prin­ci­pal pro­blema econòmic és l'ocu­pació i no pas el ritme de crei­xe­ment, senyal d'arrogància.