Opinió

Ull de peix

Aquí mano jo

Et recorden cada dia la Constitució però se la salten quan volen

La idea és aquesta, inva­ri­a­ble i única: aquí mano jo i la llei és meva. Aquesta bar­ba­ri­tat apa­reix sovint en el dis­curs ofi­cial. Un exem­ple: el 7 de gener hi va haver aquell esgar­rifós atemp­tat a Char­lie Hebdo. Cada estat va reac­ci­o­nar d'una manera, pre­o­cu­pats pel ter­ro­risme crei­xent. L'Estat espa­nyol no en va ser una excepció: imme­di­a­ta­ment, va deci­dir dete­nir els advo­cats defen­sors dels pre­sos d'ETA (¡Ha sido ETA! ¡Ha sido ETA!), una asto­ra­dora reben­tada dels més ele­men­tals drets judi­ci­als, com el dret a la defensa. Però és que a més, i mal­grat les sagra­des escrip­tu­res cons­ti­tu­ci­o­nals, dient que és con­tra el giha­disme (¡Ha sido ETA! ¡Ha sido ETA!), car­re­gant-se la llei des del poder i sense altra inter­venció que la dels ami­gue­tes, sem­pre al res­cat, deci­dei­xen reins­tau­rar la cadena perpètua.

El ter­ro­risme giha­dista té alguna cosa a veure amb la cadena perpètua? Conei­xeu algun país en què aquesta inútil con­demna hagi ser­vit per dis­su­a­dir? Us sona allò de la rein­serció?

Ara bé, car­re­gar-se el jutge San­ti­ago Vidal, negar-se a revi­sar les ímpro­bes i sag­nants incor­rec­ci­ons poli­ci­als del 4-F o posar-se histèrics per les ano­me­na­des ambai­xa­des cata­la­nes (quin mal els fan?), això sí.

Quan et refre­guen el text cons­ti­tu­ci­o­nal cada dia per la cara, ells van “sal­tant-se a la torera” aquesta mateixa, obso­leta, cons­ti­tució, com han fet totes les vega­des que els ha donat la gana.

L'altre “gran” par­tit, bara­llats entre ells però amb enor­mes recur­sos econòmics (o ens pen­sem que Bárce­nas va ser l'únic?), cada cop que el tema és la sagrada uni­dad de la patria, es posen ferms i no aixe­quen el braç perquè ja no és moda. I els ter­cers que volen fer-ho tot pels ciu­ta­dans i aca­bar amb la casta, defen­sen qual­se­vol excepte Cata­lu­nya, perquè hi ha coses –la mare, la pàtria, la uni­dad de España– que són sagra­des i no es toquen. Us obli­deu només d'una coseta: el fac­tor humà. Si no, lle­giu com veien la situ­ació fran­cesa la cort de Lluís XVI. Igno­rants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia