Des/unió

Nova­ment, l'enèsim con­flicte i l'enèsima vegada que es diu que aquest serà el defi­ni­tiu. L'evidència diu que a Con­vergència i Unió estan des­ti­nats a viure a l'hos­ti­li­tat per­ma­nent, quan a vega­des tot s'aguanta per un finíssim fil que entor­to­lliga interes­sos dife­rents però, alhora, se sus­ten­ten en com­pli­ci­tats per­so­nals prou for­tes com per man­te­nir uni­tats indes­truc­ti­bles. Tal­ment, els dos col·lec­tius apor­ten una part impor­tant en l'encaix de la fede­ració, i la història no és un tema menor. Amb tot, ara i aquí és difícil admi­nis­trar algu­nes divergències con­cep­tu­als. Fins fa poc, Europa queia lluny, quan ara s'ha acos­tat i els dos socis, con­tra tota lògica, juguen en equips dife­rents, fins a ser adver­sa­ris, mal­grat siguin el resul­tat d'una llista elec­to­ral comuna. D'altra banda, els acords de la fede­ració lli­guen matri­mo­nis de con­veniència als muni­ci­pis, tot i els enfron­ta­ments per­so­nals que es fan visi­bles quan es parla de gent que con­vi­uen al mateix poble. Dar­re­ra­ment, la qüestió sobi­ra­nista afe­geix pressió en l'equi­li­bri.

El dar­rer escull té nom propi: Duran i Lleida. La forta per­so­na­li­tat del capo soci­al­cristià i la seva par­ti­cu­lar manera d'enten­dre la política con­tri­bu­eix força al des­con­cert, quan a vega­des sem­bla que privi els interes­sos per­so­nals sobre els col·lec­tius. Duran no ajuda gens en el procés de con­fluència i crea anti­cos­sos en pro­pis i estranys.

Encara, el penúltim capítol posa­ria en ren­glera la militància, quan segu­ra­ment hi hau­ria alguns con­ver­gents que fàcil­ment defen­sa­rien les espe­ci­fi­ci­tats d'Unió i molts soci­al­cris­ti­ans que s'apun­ta­rien als ren­gles de Con­vergència, sense par­lar de noms que tots tenim ben pre­sents.

Con­ti­nu­a­ran com­par­tint fede­ració les dues rea­li­tats polítiques? És una pre­gunta difícil de res­pon­dre, quan Con­vergència ha entrat en un procés de refun­dació i Unió té un llarg memo­rial de greu­ges intern. I en un mapa polític molt can­vi­ant, tot és pos­si­ble en un futur imme­diat, quan alguns col·lec­tius hau­ran de can­viar de pelatge en un país que pot­ser anirà can­vi­ant d'estruc­tu­res.