Opinió

Putin és un perill

La Rússia de Putin és temible per la seva idea de retocar al seu favor les fronteres dels territoris perduts

La Rússia de Vladímir Putin és més feble que la dels tsars i la de l'imperi soviètic. Per aquesta raó tot el que passa a Mos­cou té rellevància a Europa i arreu del món. Rússia no ha paït haver per­dut 14 repúbli­ques i haver de trac­tar amb veïns que des de feia segles for­ma­ven part de la gran pàtria russa. Angela Merkel i François Hollande han inten­tat apa­gar l'incendi en les dues províncies ori­en­tals d'Ucraïna. Han anat a Kíev, a Mos­cou, a Minsk, i ara espe­ren que les hos­ti­li­tats s'aca­bin aquest cap de set­mana. S'han vist amb el pre­si­dent Petró Poroi­xenko i amb Vladímir Putin. Han sig­nat un full de ruta per aca­bar una guerra que ha cau­sat més de cinc mil morts en els dar­rers deu mesos i que amenaça l'esta­bi­li­tat de les fron­te­res ori­en­tals d'Europa.

Putin és un perill. No tant per la seva per­so­na­li­tat ni els seus mètodes de gover­nar amb auto­ri­ta­risme embol­ca­llat en ins­ti­tu­ci­ons democràtiques poc trans­pa­rents. La peri­llo­si­tat de Rússia és la seva ànsia, la neces­si­tat històrica, de recu­pe­rar ter­ri­to­ris per­duts. En el tes­ta­ment de Pere el Gran, mort l'any 1725, hi cons­tava el prec als rus­sos de no parar fins que es pogues­sin banyar en les aigües tèbies del golf Pèrsic. Recordo que una de les raons que s'invo­ca­ven en expli­car la invasió soviètica de l'Afga­nis­tan a finals de 1979 era la neces­si­tat de pro­te­gir Rússia dels perills que podrien venir de l'Ori­ent Mitjà.

La fron­tera russa, deia un minis­tre tsa­rista després de la der­rota de la guerra de Cri­mea el 1856, només estarà segura quan als dos cos­tats de les fron­te­res hi hagin sol­dats rus­sos. Putin vol recu­pe­rar l'espai per­dut en des­mem­brar-se l'imperi soviètic ara fa un quart de segle. No el pot recon­que­rir tot. Però no estarà quiet fins que quedi clar que hi ha ter­ri­to­ris que han de roman­dre sota la influència de Mos­cou i no dei­xar-los caure sota el parai­gua de les ins­ti­tu­ci­ons polítiques, econòmiques i mili­tars d'Occi­dent. La Unió Euro­pea i l'OTAN són dues ame­na­ces per man­te­nir la influència russa a les tres repúbli­ques bàlti­ques i a Ucraïna.

L'incendi d'Ucraïna s'ha con­tro­lat. Però Europa ha de saber que Putin, un home que coneix molt bé la força dels ser­veis d'intel·ligència, sabrà explo­tar les fra­gi­li­tats de les democràcies euro­pees per donar suport a movi­ments d'extrema esquerra i de dreta extrema, per tal d'explo­tar les con­tra­dic­ci­ons dels sis­te­mes democràtics. En aquest sen­tit, Europa és sem­pre vul­ne­ra­ble inter­na­ment perquè les democràcies són mane­res de gover­nar ober­tes basa­des en el plu­ra­lisme. No és estrany que el Front Nati­o­nal de Marine Le Pen rebi les sim­pa­ties de Mos­cou o que l'esquerra grega de Syriza pugui tro­bar en Putin un suport en cas d'una tren­ca­dissa de les rela­ci­ons d'Ate­nes amb la zona euro.

Seguint la vella tra­dició russa, Putin pensa que els millors veïns són els dèbils i que millor és tenir vas­salls que ali­ats. La crisi d'Ucraïna no és una qüestió local. Té dimen­si­ons inter­na­ci­o­nals des del dia que Putin decidí crus­pir-se la península de Cri­mea tren­cant les nor­mes del dret inter­na­ci­o­nal. Barack Obama ha dit aquest set­mana que no es poden can­viar les fron­te­res a cop de pis­tola. Hi ha un debat a Estats Units sobre si s'ha d'armar Ucraïna per fer front a les agres­si­ons ter­ri­to­ri­als fomen­ta­des per Mos­cou o bé es com­bat les acci­ons de Putin amb més san­ci­ons econòmiques i polítiques.

La història ens recorda que sem­pre que es mouen fron­te­res a Europa s'entra en un període d'ines­ta­bi­li­tat que pot por­tar a la con­fron­tació. El segle XX és un exem­ple ben palès dels con­flic­tes deri­vats de la cre­ació de noves fron­te­res. Alsàcia i Lorena can­vi­a­ren dues vega­des d'estat com a con­seqüència de les guer­res per­du­des o gua­nya­des per Ale­ma­nya o França. El pas­sadís de Dan­zig fou un pre­text del III Reich per pren­dre a Polònia el que havia acon­se­guit en el Trac­tat de Ver­sa­lles.

La Rússia de Putin és temi­ble per la seva idea de reto­car al seu favor les fron­te­res dels ter­ri­to­ris per­duts. No importa que l'eco­no­mia vagi mala­ment i que la democràcia sigui d'una baixa qua­li­tat. El que compta és el dis­seny de Putin per remoure els pilars de la segu­re­tat i la lli­ber­tat euro­pees. Sap que els exèrcits i la força no són la solució. Però ho prova per recu­pe­rar total­ment o par­ci­al­ment les fron­te­res del vell imperi soviètic i tsa­rista. La gro­tesca annexió de Cri­mea, amb aquells mili­tars camu­flats i un referèndum con­vo­cat en quinze dies, va ser un avís seriós per a aque­lles repúbli­ques com Ucraïna que s'inde­pen­dit­za­ren de Mos­cou fa uns trenta anys.

Europa farà bé D'aju­dar econòmica­ment Ucraïna i tota la resta de repúbli­ques que vol­drien pertànyer a l'àmbit polític occi­den­tal. Però enviar-hi tro­pes i armes seria un error. Dona­ria a Putin el pre­text per aug­men­tar l'esca­lada bèl·lica a la zona del Don­bass, de parla majo­ritària­ment russa però històrica­ment ucraïnesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia