227 dies

Tenim 227 dies per incre­men­tar el vot inde­pen­den­tista entre aquells sec­tors de la soci­e­tat cata­lana indi­fe­rents, incrèduls o des­co­nei­xe­dors dels bene­fi­cis que com­porta tenir un estat propi. Tenim 227 dies per par­lar amb els que tenen dub­tes rao­na­bles i legítims sobre aquest procés. Tenim 227 dies per gua­nyar la inde­pendència i per expli­car per què és l'única sor­tida digna i via­ble per als ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes d'aquest país.

Hem d'expli­car els bene­fi­cis de la inde­pendència a aquells que ens acu­sen de voler fer només un canvi de ban­de­res, tot i que, ben mirat, pel sol fet de can­viar la ban­dera ja tindríem molt més recur­sos dels que ara tenim. Tots aquests diners en forma d'impos­tos que mar­xen a Madrid es que­da­rien a Cata­lu­nya, tindríem entre setze mil o deu mil mili­ons d'euros més, segons qui ho compti, per millo­rar la vida dels ciu­ta­dans, per tenir més bons ser­veis, per aju­dar els que més ho neces­si­ten, per aug­men­tar el benes­tar de tots.

Gua­nyar les elec­ci­ons del 27 de setem­bre depèn, única­ment i exclu­siva, de la nos­tra capa­ci­tat per expli­car el nos­tre pro­jecte als nos­tres con­ciu­ta­dans, cal par­lar amb tot­hom; cal par­lar amb els incrèduls que pen­sen que no és pos­si­ble can­viar res, perquè l'Estat espa­nyol no ens ho per­metrà i dir-los que, segu­ra­ment, fa tres anys també pen­sa­ven que sor­tint al car­rer no podríem can­viar res i, ara, estem immer­sos en el procés de canvi més impor­tant i pro­fund dels últims 40 anys.

Cal par­lar amb els indi­fe­rents, els que cre­uen que la inde­pendència no els interessa perquè hi ha coses més impor­tants, pre­gun­tem-los-hi com pre­te­nen resol­dre aques­tes coses més impor­tants sense els ins­tru­ments i les eines necessàries. Com pen­sen resol­dre aques­tes coses més impor­tants sense can­vis pro­funds en l'estruc­tura de l'estat. O és que pen­sen que l'Estat espa­nyol les resoldrà?

Cal par­lar amb els que diuen que només volen la inde­pendència si ser­veix per garan­tir una millor qua­li­tat de vida per a tots, expli­quem-los-hi que, pre­ci­sa­ment, volem un canvi d'estat per rege­ne­rar política­ment, soci­al­ment i democràtica­ment aquest país, que no volem refor­mar cap estat, en volem un de nou sense rèmores ni tics del pas­sat.

Expli­quem a qui ens vul­gui escol­tar que el movi­ment inde­pen­den­tista és un movi­ment radi­cal­ment democràtic, for­jat de baix a dalt, és l'opor­tu­ni­tat que esperàvem i que ha de ser­vir per rege­ne­rar la política i per aug­men­tar la justícia social, és un canvi que s'han gua­nyat els ciu­ta­dans, que del car­rer ha arri­bat al Par­la­ment.

És un canvi no vol­gut per les elits econòmiques ni per les elits polítiques, un canvi que inten­ten impe­dir els que han manat sem­pre, no només perquè sig­ni­fi­carà el relleu de les velles polítiques que tant els agra­den, sinó perquè sig­ni­fi­carà un canvi social, sig­ni­fi­carà un canvi de sobi­ra­nia, els ciu­ta­dans han recu­pe­rat la sobi­ra­nia després de molts anys i ja no la dei­xa­ran.

La inde­pendència és l'opor­tu­ni­tat que tenim per era­di­car la pobresa, per aug­men­tar la justícia social, per fer net de cor­rupció, per posar fi a la dis­cri­mi­nació lingüística i per incre­men­tar les lli­ber­tats. Fem-ho bé, sapi­guem apro­fi­tar-la.