El 27-S #JoVotaréSí

Els esde­ve­ni­ments d'aquesta set­mana refer­men més que mai el caràcter ple­bis­ci­tari de les elec­ci­ons anti­ci­pa­des del 27 de setem­bre. La com­pa­rei­xença dels Pujol al Par­la­ment ens ha ofert una ins­tantània molt clara del propi pas­sat, que volem dei­xar enrere a l'hora de cons­truir un nou país. La sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ens ha recor­dat un cop més que, segons el marc legal espa­nyol, no som un poble, ni un sub­jecte polític, i no tenim dret a ser con­sul­tats si no és per la gràcia de l'Estat. Si la porta de la nego­ci­ació estava ja tan­cada, el TC ha aga­fat un gra­pat de tot­xos i hi ha cons­truït un mur, per fer encara més impos­si­ble un hipotètic diàleg. Com a colofó, el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (que en un estat democràtic seria un òrgan inde­pen­dent però que a Espa­nya res­pon a quo­tes de par­tit) ha enviat un avís per a nave­gants molt potent, que ben podria haver sig­nat Kim Jong-un: seran impla­ca­bles i no tole­ra­ran la dis­sidència. El futur de Cata­lu­nya, doncs, només té dues vari­ants: la dis­so­lució o la inde­pendència. Cada cop serà menys relle­vant a qui vota­rem el 27-S, sem­pre que sigui un par­tit favo­ra­ble a la inde­pendència. L'objec­tiu només és un: un Par­la­ment amb majo­ria abso­luta sobi­ra­nista. En aquest con­text, les elec­ci­ons seran defi­ni­ti­ves. L'Assem­blea i Òmnium hau­rien de cen­trar les seves cam­pa­nyes a reforçar-ne el caràcter ple­bis­ci­tari, i em per­meto sug­ge­rir un eslògan: “El 27-S #JoVo­taréSí”.