Crisi

És la imatge de la pro­funda crisi del sis­tema, quan no hi ha pos­si­bi­li­tats de rege­ne­ració democràtica a par­tir dels pro­ta­go­nis­tes del des­as­tre. La capa­ci­tat política –millor, la manca de capa­ci­tat política– dels regis­tra­dors de la pro­pi­e­tat i l'apa­tia de la casta admi­nis­tra­tiva cen­tra­lista embol­ca­lla la fi d'una manera de fer i clama a crits un tomb a tot ple­gat.

Un exem­ple menor expressa l'esperpèntic moment de la crisi, quan qui pre­si­deix el par­la­ment de dipu­tats de l'Estat juga a recol·lec­tar peres o madui­xots en l'ordi­na­dor men­tre el pre­si­dent del seu govern està inter­ve­nint des de la tri­buna d'ora­dors. És la foto­gra­fia del menys­preu dels pro­fes­si­o­nals de la política, que té una doble lec­tura en el fet que la senyora aga­fada en cal­ces ni tan sols té la ver­go­nya de dimi­tir o, almenys, de dema­nar el pre­cep­tiu perdó. Tal­ment, el Congrés con­ver­tit en una casa de joc.

La crisi del sis­tema ve de lluny i alguna cosa deu tenir a veure-hi el pecat ori­gi­nal no redi­mit, quan l'admi­nis­tració i la judi­ca­tura són filles o nétes del fran­quisme i con­ser­ven tots els tics de l'auto­ri­ta­risme dels anys fos­cos d'aque­lla història col·lec­tiva. No hi ha altra expli­cació al fet que es depuri a qui fa un exer­cici intel·lec­tual del que hau­ria de ser una cons­ti­tució democràtica i, per con­tra, es con­vis­qui ale­gre­ment amb qui con­ver­teix la cor­rupció en una manera de viure.

Encara, la crisi del sis­tema també és a casa nos­tra, on els impu­tats donen lliçons de moral i els comis­si­o­nats només saben dir que “diuen, que diuen, i diuen”. Però tenim l'avan­tatge que, ara i aquí, estem cri­dats a cons­truir una cosa nova, una inno­va­dora forma de gover­nar i gover­nar-nos, amb un plus de ganes que sigui un pro­jecte fet sense tram­pes, segons la volun­tat del poble i sense apri­o­ris­mes. El procés català ha de ser un antídot con­tra la crisi, no pas econòmica, que prou feina tin­drem, sinó con­tra la crisi social, en tant que engresca un sen­ti­ment col·lec­tiu.

Emo­ci­o­nada soli­da­ri­tat amb el jutge Santi Vidal i agraïment per la seva gene­ro­si­tat vers el país.