Dones candidates

Quan fal­ten menys de tres mesos per a les elec­ci­ons muni­ci­pals del 24 de maig ja es per­fi­len les llis­tes i, per tant, qui les encapçalarà. Si no can­vien molt les coses, de moment tot indica que es repe­tirà la mateixa situ­ació de fa qua­tre anys, quan a les comar­ques giro­ni­nes només una de cada cinc de les 700 can­di­da­tu­res que es van pre­sen­tar estava encapçalada per una dona. El resul­tat va ser que només una tren­tena dels 220 muni­ci­pis giro­nins van tenir alcal­dessa. I mirant els noms que aquest mateix diari va publi­cant dia rere dia, no sem­bla pas que aquesta vegada les coses hagin de ser massa dife­rents. De fet, la llei per a la igual­tat no diu res de qui ha d'encapçalar les llis­tes, només obliga a man­te­nir un equi­li­bri entre sexes en el seu con­junt. Aquesta pro­porció ha de ser com a mínim de 60%-40% i, evi­dent­ment, sem­pre és favo­ra­ble als homes. Mes d'un, i d'una, ja deu pen­sar: “Ja hi som! Una altra vegada amb la història de la pari­tat i la igual­tat!” Doncs sí. Perquè resulta que d'igual­tat, res de res. I no ser­veix l'excusa pobra que costa tro­bar dones que vul­guin ocu­par deter­mi­nats càrrecs. Els ho han pre­gun­tat? És una excusa que ja he sen­tit massa vega­des en boca de per­so­nes que pre­su­mei­xen de pro­gres­sis­tes però que a l'hora de la veri­tat volen jus­ti­fi­car allò que és injus­ti­fi­ca­ble: la poca presència feme­nina en càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat en l'àmbit polític, i també econòmic, social, cul­tu­ral, espor­tiu... del nos­tre país. I, per defecte, de les nos­tres comar­ques. A les poques alcal­des­ses que hi ha, i que pos­si­ble­ment hi haurà després del 24-M, s'hi poden afe­gir les poques dones direc­to­res gene­rals d'empre­ses, direc­to­res de mit­jans de comu­ni­cació, arti­cu­lis­tes, diri­gents patro­nals i sin­di­cals, diri­gents d'ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals, per no dir orga­nit­za­ci­ons espor­ti­ves... Encara estem tan habi­tu­ats al fet que la foto del poder sigui mas­cu­lina que quan hi ha, encara que sigui mínima, una presència feme­nina, ens sobta fins al punt de pro­vo­car mofes i qua­li­fi­ca­tius que difícil­ment s'uti­lit­zen quan es tracta d'homes. No vull ni ima­gi­nar què pas­sa­ria si a con­seqüència de les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals es cap­girés la situ­ació i a les comar­ques giro­ni­nes hi hagués només una tren­tena d'alcal­des i les 190 alcal­dies res­tants fos­sin ocu­pa­des per alcal­des­ses. Per què no? Ara és a l'inrevés i malau­ra­da­ment es veu ben nor­mal.