Espanya ens estima

Ja fa més d'un any que el pro­grama de tertúlia fut­bolística Punto Pelota d'Intere­co­nomía va mudar de pell i es va con­ver­tir en El chi­rin­guito de jugo­nes que ara emet la cadena Neox del grup Atres­me­dia. Tant el seu pre­sen­ta­dor, Josep Pedre­rol, com alguns dels seus col·labo­ra­dors man­te­nen el seu espe­rit. És aquell pro­grama que esdevé un plaer cul­pa­ble el dia que el Barça gua­nya el Madrid, cele­bra un títol o passa a la final de copa con­tra l'Ath­le­tic de Bil­bao.

L'estre­lla del pro­grama és el peri­o­dista ultra­ma­dri­dista del diari As Tomás Ron­cero. Després de la xiu­lada a Mes­ta­lla l'any 2009, els espa­nyo­lis­tes volien evi­tar que bas­cos i cata­lans es tor­nes­sin a tro­bar a la final. “Un clàssic de la com­pe­tició que sem­pre inclou un alt grau de rei­vin­di­cació sobi­ra­nista”, deia en por­tada L'Espor­tiu, que titu­lava: “Copa de les Naci­ons”. Només els fal­tava aquesta! Quan Pedre­rol va comen­tar la por­tada, Tomás Ron­cero va començar a bra­mar. No volen que la final es jugui al San­ti­ago Ber­nabéu, l'estadi del Madrid. “Si és per pro­fa­nar-lo, fotre-se'n i fer rei­vin­di­ca­ci­ons sobi­ra­nis­tes que se'n vagin a una espla­nada qual­se­vol. Al Ber­nabéu s'hi va a jugar a fut­bol. Que res­pec­tin la litúrgia del fut­bol, la litúrgia dels him­nes.” Em resulta difícil de creure que aquest per­so­natge cone­gui el sig­ni­fi­cat del verb res­pec­tar.

Després va ser el torn de José Damián, excap d'esports del diari La Gaceta, del grup Intere­co­nomía, poc amic del cata­la­nisme i que estava visi­ble­ment nerviós amb la por­tada de L'Espor­tiu: “Xiu­la­ran l'himne espa­nyol. I això no és lli­ber­tat d'expressió; és una falta de res­pecte. El senyor Tebas [pre­si­dent de la Lliga] i el senyor Villar [pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol] tenen tres mesos per adver­tir al Barça i a l'Ath­le­tic que això no es pot con­sen­tir.”

Dos dies abans, al mateix pro­grama, Edu­ardo Inda tit­llava Joan Laporta “d'imper­ti­nent, d'impre­sen­ta­ble, de tenir ganes de tocar els nas­sos i de pro­vo­ca­dor” per haver dema­nat poder decla­rar en la seva llen­gua en un jut­jat de Bar­ce­lona. El pro­blema era que un dels advo­cats no ente­nia el català. Final­ment se'n va sor­tir. La gran majo­ria ha de clau­di­car i can­viar de llen­gua per culpa d'un dels mals endèmics de la justícia espa­nyola i cata­lana.

En un dels cara a cara més sonats d'aquesta set­mana al Par­la­ment de Cata­lu­nya, el dipu­tat del PP Santi Rodríguez es van­tava de la “gran­desa” de la democràcia espa­nyola: “A Ale­ma­nya els par­tits que van con­tra la Cons­ti­tució estan pro­hi­bits. A Espa­nya, no.”

Cada dia que passa hi ha més veus del món sobi­ra­nista que adver­tint que l'Estat espa­nyol farà el que pugui per evi­tar que les elec­ci­ons pre­vis­tes al setem­bre se cele­brin amb nor­ma­li­tat. Seran capaços d'il·lega­lit­zar la CUP, ERC o CDC? Men­tres­tant dijous la fis­ca­lia arxi­vava les ame­na­ces de mort con­tra Mas i Jun­que­ras per part de par­tits ultres el pas­sat 12-O. Santi, que gran la democràcia espa­nyola!