L'aturada sobiranista

Des de fa uns mesos i des de dife­rents sec­tors es defensa amb gran vehemència que el procés català ha entrat en via morta, que ha per­dut embran­zida, que els seus segui­dors estan can­sats, vaja, que ja hem fet el ruc uns mesos i que seria hora de tor­nar a la nor­ma­li­tat. Seria absurd negar que l'intent de capi­ta­lit­zació política del procés i que el càlcul elec­to­ral, legítim, ha per­ju­di­cat el procés. Però man­te­nir que això és la mort de la revo­lució democràtica i pacífica que viu el nos­tre país des de mit­jan 2010 és, també, una absur­di­tat. Però bé, en tot cas, el cicle elec­to­ral que s'estre­narà aquest 24 de maig amb les muni­ci­pals donarà o traurà raons.

La rea­li­tat, per a un inde­pen­den­tista, és, però, més que pla­ent. Fem només un petit exer­cici: pen­sin per un moment en fa, res, només 10 anys, el 2004. No cal anar al 1992 amb tot Cata­lu­nya esmerçant-se perquè Espa­nya fes els millors jocs olímpics de la història, per exem­ple. No, el 2004, fa ben poc. Per­do­nin que sigui un pèl bar­roer, però ningú, ni en els seus som­nis més humits, s'hau­ria ima­gi­nat una situ­ació com l'actual. Sí, una situ­ació en què, con­tra els que diuen que hi ha can­sa­ment, la soci­e­tat civil orga­nit­zada tre­ba­lla per la inde­pendència, un par­tit neta­ment inde­pen­den­tista ha gua­nyat els dar­rers comi­cis cele­brats –sí, les euro­pees són unes elec­ci­ons estra­nyes, és cert–, en què, per fi, el govern del país fa pas­sos cap a la des­con­nexió, etcètera.

És molt atre­vit aven­tu­rar com aca­barà tot això. Pri­mer cal saber fins a on vol arri­bar el país, què està dis­po­sat a sacri­fi­car per ser inde­pen­dent; cal, també, tenir clar que el rival que hi ha al davant, tot i donar símpto­mes de des­mem­bra­ment, és molt poderós i, a més, que els ali­ats pos­si­bles encara estan espe­rant els esde­ve­ni­ments. Hi cap la pos­si­bi­li­tat, encara, d'algun pacte que no dugui a la inde­pendència directa. Però, sigui com sigui, aquest país ja no serà mai més igual, haurà fet un pas enda­vant ini­ma­gi­na­ble fa uns anys.