Opinió

La malaltia mental

El problema de les malalties mentals és doble: la negació de la seva existència i la creença que la curació és molt difícil o onerosa

L' avenç en medi­cina ha reduït de manera dràstica, en els dar­rers cin­quanta anys, la incidència de les malal­ties infec­ci­o­ses i per tant trans­mis­si­bles de per­sona a per­sona. El 2010 el 63% de les morts al món han estat degu­des a malal­ties no infec­ci­o­ses, cor, càncer, dia­be­tis, etc., de les quals el 80% en països de ren­des mit­ges i bai­xes. Aques­tes malal­ties repre­sen­ta­ran del 2010 al 2030 una reducció del PIB mun­dial de 46.700 b$. Un terç són desor­dres men­tals. Entre el cost del trac­ta­ment i la pèrdua de pro­duc­ti­vi­tat supo­sen ja per al món un cost de 2.500 b$/any, que aug­men­tarà als 6.000 b$ el 2030.

Aques­tes greus dades con­tin­gu­des en un recent informe del World Eco­no­mic Forum i la Har­vard School of Public Health no tenen la rellevància pública ni reben l'atenció política i econòmica que neces­si­ten. Als països desen­vo­lu­pats les malal­ties men­tals són soci­al­ment ocul­ta­des i als països en desen­vo­lu­pa­ment són con­si­de­ra­des un “luxe” que pobla­ci­ons que patei­xen fam i guerra no poden “per­me­tre's”.

El trac­ta­ment de mol­tes d'aques­tes malal­ties, algu­nes de les quals pro­du­ei­xen un enorme pati­ment indi­vi­dual, l'angoixa, la por, la inse­gu­re­tat, la bipo­la­ri­tat, la per­cepció d'aïlla­ment, afec­ten el més pro­fund de la consciència, tenen ara cos­tos de trac­ta­ment bai­xos que amb una inversió mode­rada poden alleu­jar el sofri­ment dels afec­tats i de les seves famílies, però és aquest, mal­grat el seu abast, un pro­blema encara obli­dat i ocult soci­al­ment i política­ment.

En un tre­ball de T. Insel, P. Collins i S. Hyman, es quan­ti­fica que 44 mili­ons d'ame­ri­cans, el 19% de la població, pateix algun tipus de malal­tia men­tal, i un terç d'aquests, de caràcter greu. L'efecte de la malal­tia men­tal sobre la pro­duc­ti­vi­tat empre­sa­rial és indi­vi­du­al­ment el més gran, repre­senta un 26% del temps labo­ral per­dut.

Les altres malal­ties no infec­ci­o­ses tals com càncer, car­di­o­vas­cu­lars, etc., arri­ben majo­ritària­ment en edats avançades però les malal­ties men­tals apa­rei­xen en la població més jove. El 75% dels que patei­xen malal­ties men­tals les tenen abans dels 25 anys, l'esqui­zofrènia arriba entre els 18 i els 23 anys i l'autisme, abans dels 3. Per tant, afecta l'etapa de la vida més plena i pro­duc­tiva de les per­so­nes.

És en molts casos la malal­tia men­tal l'ori­gen de pobresa, mar­gi­nació i fins tot mort. Dels 800.000 suïcidis anu­als, una part sig­ni­fi­ca­tiva són deguts a malal­ties men­tals. La segona causa de mor­ta­li­tat entre els 15 i els 29 anys és el suïcidi... El 20% de la població reclusa i el 30% de la que no té sos­tre als EUA patei­xen malal­ties men­tals.

La des­pesa sanitària per al trac­ta­ment d'aques­tes malal­ties és al Regne Unit el 13% del pres­su­post sani­tari quan repre­senta per al país el 23% del cost real per manca de salut de la població.

La manca de psi­quia­tres és en països pobres, un per cada 200.000 per­so­nes i fins a 1.000.000 de per­so­nes a molts països de l'Àfrica, enfront d'un per cada 10.000 per­so­nes en països desen­vo­lu­pats, un pro­blema greu per l'ade­quat trac­ta­ment de la malal­tia, però avui les millors comu­ni­ca­ci­ons i en espe­cial les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons poden supo­sar una eina impor­tant per pal·liar aques­tes carències estruc­tu­rals. La for­mació de per­so­nes locals que aju­din al trac­ta­ment dels malalts és també una pràctica que ha donat resul­tats satis­fac­to­ris. En un pro­grama al Congo per al trac­ta­ment de 400 dones que havien patit violència sexual i mos­tra­ven símpto­mes de desor­dres post­traumàtics, la for­mació durant pocs dies d'un grup de dones que aju­des­sin al trac­ta­ment de les afec­ta­des va millo­rar els resul­tats un 30%. És aquesta política d'atenció per­so­nal una de les acci­ons sense cost sig­ni­fi­ca­tiu que aju­den al trac­ta­ment d'aques­tes malal­ties. De la mateixa manera que amb vacu­nes de cost baix s'ha pogut com­ba­tre eficaçment la pòlio o en certs països d'Àfrica s'ha quasi era­di­cat la malària (Pro­grama Bill Gates), es pot obte­nir un bon resul­tat amb cost mode­rat a través d'algu­nes polítiques simi­lars a les esmen­ta­des.

El pro­blema de les malal­ties men­tals és doble: en molts casos la negació de la seva existència, per ocul­tació o decla­ració d'irre­llevància, i en segon lloc l'afir­mació o la creença que la curació és molt difícil o és molt one­rosa. La solució passa pel reco­nei­xe­ment que exis­teix, la malal­tia men­tal és una rea­li­tat punyent, i per la mobi­lit­zació de mesu­res específiques i direc­ta­ment ori­en­ta­des a la seva solució, en molts casos de cost mode­rat. Sem­pre passa: per resol­dre un pro­blema s'ha d'accep­tar que es té.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia