Opinió

Les lleis i la democràcia

La instrumentalització de la justícia i la forma com s'apliquen les lleis ja comença a ser d'una notorietat habitual a l'Estat espanyol

La insistència sobre el tema és cons­tant: la con­tra­dicció més fona­men­tal que ens veiem obli­gats a afron­tar en aquests moments és que per avançar democràtica­ment hem de qüesti­o­nar les lleis vigents i, sobre­tot, la seva apli­cació. I en canvi aquesta qüestió no és històrica­ment cap nove­tat en les rela­ci­ons Cata­lu­nya-Espa­nya. Mal­grat que Pierre Vilar fa mig segle ja deia que a Cata­lu­nya “llen­gua, ter­ri­tori, vida econòmica, for­mació psíquica, comu­ni­tat de cul­tura: les con­di­ci­ons fona­men­tals de la nació ja hi són reu­ni­des per­fec­ta­ment des del segle XIII”, el cert és que des del Decret de Nova Planta del 1716, pas­sant per l'intent frus­trat de pro­cla­mació de la República Cata­lana per part de Fran­cesc Macià el 1931, o la manera com es va redac­tar i apro­var la Cons­ti­tució del 1978 amb tots els pro­ta­go­nis­tes fran­quis­tes al seu lloc, i final­ment la pro­hi­bició del referèndum del 9 de novem­bre del 2014, forma part tot ple­gat de mesu­res que de ben segur con­ti­nuarà empre­nent el govern espa­nyol. De fet fa ser­vir les lleis, quan no fa ser­vir la força mili­tar, per impe­dir que el poble català pugui expres­sar lliu­re­ment la seva volun­tat de dis­po­sar de les pròpies ins­ti­tu­ci­ons públi­ques. La ins­tru­men­ta­lit­zació de la justícia i la forma com s'apli­quen les lleis ja comença a ser d'una noto­ri­e­tat habi­tual a l'Estat espa­nyol. Només ha fal­tat la impu­tació del jutge San­ti­ago Vidal per la manera d'uti­lit­zar el seu temps lliure perquè acabi de per­dre el pres­tigi el sis­tema espa­nyol d'apli­cació de les lleis.

Aquesta situ­ació És prou escan­da­losa de cara al futur del nos­tre país per exi­gir que els par­tits democràtics, que res­pec­ten l'expressió de la volun­tat dels ciu­ta­dans i la seva apli­cació, facin força comuna si volem que, per una vegada, i ja en ple segle XXI, s'arribi a la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació que volen els ciu­ta­dans del nos­tre país sense l'ús de la força i de la violència mili­tar com ja ha sigut tra­dició durant el segle XX no només a Espa­nya sinó a molts països euro­peus i del món sen­cer. Seria un avenç democràtic que faria honor a la millora de la con­vivència dels ciu­ta­dans de cara al segle XXI.

La pràctica de llarga tra­dició espa­nyola sobre les lleis i la seva apli­cació coin­ci­deix en uns moments de cri­sis social i econòmica que patei­xen la majo­ria de ciu­ta­dans del nos­tre país i l'atenció i el dis­curs dels par­tits cata­lans poden creure sovint que el pro­blema de la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació política esmen­tat ha de pas­sar a un segon ordre de pri­o­ri­tats. I crec que és jus­ta­ment el con­trari. Si no dis­po­sem d'un reco­nei­xe­ment de la nos­tra per­so­na­li­tat política difícil­ment podrem por­tar a terme les mesu­res necessàries per donar res­posta a les neces­si­tats soci­als dels ciu­ta­dans del nos­tre país. Con­cre­ta­ment hem de pro­cu­rar els mit­jans per garan­tir l'edu­cació, la sani­tat, les pen­si­ons, i si és pos­si­ble l'habi­tatge, dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya. I això neces­sita el pas previ d'un estat propi i aquest pas només és pos­si­ble si és el plan­te­ja­ment pri­o­ri­tari i majo­ri­tari dels par­tits polítics cata­lans que cre­uen en la neces­si­tat del dret a deci­dir el nos­tre marc ins­ti­tu­ci­o­nal.

Estem en un any deci­siu. La con­vo­catòria de les elec­ci­ons muni­ci­pals del mes de maig i la del Par­la­ment de Cata­lu­nya del mes de setem­bre hau­rien de mar­car els pas­sos deci­sius per poder donar res­posta als rep­tes que arros­se­guem des de fa anys. I això exi­girà l'estratègia com­par­tida de dife­rents par­tits polítics que volen res­pec­tar la volun­tat de la majo­ria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia