Opinió

De set en set

Indefensos

Veurem desgràcies, no pas causades per forces cegues de la naturalesa sinó per individus que van i vénen amb ganes de matar

La ciu­tat de San Fran­cisco està situ­ada en una zona d'alt risc sísmic, i és cosa sabuda que d'aquí a pocs anys hi haurà un gran ter­ratrèmol, un dels més grans de què es tin­gui constància, o, més pro­ba­ble­ment, una sèrie de ter­ratrèmols d'inten­si­tat infe­rior però tot i així prou res­pec­ta­ble. Se sap que això pas­sarà, però no es pot saber exac­ta­ment quan. Men­tres­tant, es vigila l'estat dels edi­fi­cis, es tre­ba­lla en mesu­res de pro­tecció i es fan simu­la­cres perquè, arri­bat el moment, la gent sàpiga què ha de fer.

Aquí també tenim la cer­tesa que veu­rem desgràcies, no pas cau­sa­des per for­ces cegues de la natu­ra­lesa sinó per indi­vi­dus que van i vénen amb ganes de matar i sot­me­tre. A Cata­lu­nya li tocarà el rebre, pro­ba­ble­ment a Bar­ce­lona. No som sola­ment un lloc de pas, ni un refugi des d'on eme­tre pro­pa­ganda, ni una caserna de reclu­ta­ment, encara que tot això també; som un objec­tiu. Pot ser al metro o a la Sagrada Família, no seria cap sor­presa. Hi ha deten­ci­ons, com més va més freqüents; uns èxits poli­ci­als que no són sufi­ci­ents per esbor­rar un crei­xent sen­ti­ment d'inde­fensió. Però fa l'efecte que als polítics se'ls escapa l'autèntica dimensió del pro­blema, fins al punt que l'esbor­rany de cons­ti­tució del jutge Vidal diu que “Cata­lu­nya és ter­ri­tori lliure d'exèrcit i for­ces arma­des”. En un hipotètic “nou país” inde­pen­dent, qui s'encar­re­ga­ria d'atu­rar els dego­lla­dors que tor­nen de Síria? Uns mos­sos sense armi­lla ni pilo­tes de goma? O envi­a­rem a l'Ori­ent Mitjà un comando d'experts en medi­ació de con­flic­tes?

La presència de ter­ro­ris­tes islàmics –con­tra els quals no hi ha cap política pre­ven­tiva, només un segui­ment a distància i espe­rar que hi hagi sort– ha arri­bat a un punt de satu­ració que fa alta­ment pro­ba­ble allò que fa vint anys només era pre­su­mi­ble. No podem pro­nos­ti­car quan ni on, però no podem dir que no pas­sarà. Pen­sar que ens estal­vi­a­rem una matança que fa anys que per­se­guei­xen i que no paren d'anun­ciar seria tan il·lús com creure que les pla­ques tectòniques de Califòrnia s'assen­ta­ran sense fer més renou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia