Pimentel

Veure un exmi­nis­tre fent anun­cis resulta impac­tant. Amb tots els res­pec­tes, no sem­bla la sor­tida pro­fes­si­o­nal que s'espera d'una per­sona que ha ocu­pat una de les màximes res­pon­sa­bi­li­tats d'un país. A més, tenint en compte el dramàtic des­pres­tigi que pateix la política, no es pot negar que es tracta d'una aposta sor­pre­nent. Doncs això és el que ha fet una empresa d'ori­gen suec –espe­ci­a­lit­zada a con­ver­tir en una gim­cana el fet de moblar una habi­tació– amb el fit­xatge de l'exmi­nis­tre de Tre­ball Manuel Pimen­tel.

El que va sin­gu­la­rit­zar el recor­re­gut de Pimen­tel pel pri­mer gabi­net Aznar no va ser que fos el minis­tre més jove, ni la tensió que aviat va sor­gir amb l'ala dura del gabi­net, sinó la forma com va ple­gar, pocs dies després que es des­cobrís que s'havien ator­gat sub­ven­ci­ons de l'Inem a l'empresa de l'esposa d'un alt càrrec del minis­teri. Sense par­lar-ne amb Aznar, Pimen­tel va con­vo­car la premsa i els va expli­car que no en sabia res, de tot allò, però que la per­sona afec­tada era no només un estret col·labo­ra­dor sinó un amic i que per tant ell havia d'“assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat”. Amb el temps, el cas es va aca­bar tan­cant amb un expe­di­ent per irre­gu­la­ri­tats.

Pimen­tel es va reti­rar a l'empresa pri­vada. Ha apa­re­gut a la premsa per la seva feina com a mit­jan­cer en grans con­flic­tes labo­rals i per alguns dels seus lli­bres. També quan es va des­co­brir que era el pare del fill d'Alícia Sánchez-Camacho. I recent­ment, en saber-se que Ciu­ta­dans el volia fit­xar per a les anda­lu­ses.

Ara tro­ba­ran Pimen­tel al men­ja­dor de casa per expli­car-los com un armari ben orga­nit­zat els pot can­viar la vida. Quants exmi­nis­tres supera­rien el repte? A quin mem­bre d'aquest selecte club dels ex –o de l'actual gabi­net– li com­pra­rien un armari? A quants d'ells una marca inter­na­ci­o­nal els con­fi­a­ria una cam­pa­nya així?