Narcisisme taurí

El gener de 2012 va entrar en vigor a Cata­lu­nya la pro­hi­bició dels espec­ta­cles tau­rins que pro­vo­quen la mort de l'ani­mal, la qual pot esde­ve­nir inútil si el govern espa­nyol els declara patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial. Se n'ha par­lat en diver­sos mit­jans, amb argu­ments tant favo­ra­bles com con­tra­ris, els quals en gene­ral deba­ten si és una demos­tració artística o de cru­el­tat, i si la pro­hi­bició cata­lana i la decla­ració que impulsa el govern espa­nyol són el reflex d'una qüestió política o un acte d'huma­ni­tat per evi­tar un pati­ment inútil. També hi ha, però, un altre aspecte a tenir en compte, l'impacte cog­ni­tiu que pot tenir en els assis­tents i com pot reper­cu­tir en la soci­e­tat. No hi ha gai­res dades científiques sobre un tema tan con­cret com aquest, perquè, d'una banda, en altres països el pro­blema és ine­xis­tent, i d'una altra, dubto que cap minis­teri espa­nyol financés una recerca per abor­dar-lo.

Tots els estu­dis sobre el pati­ment dels ani­mals en gene­ral, que s'han rea­lit­zat en el marc de la seva uti­lit­zació en expe­ri­men­tació biomèdica i per al con­sum, indi­quen que és molt difícil quan­ti­fi­car-lo, atès que cada espècie i cada indi­vidu l'expe­ri­menta d'una manera dife­rent. Per això s'acos­tuma a uti­lit­zar el cri­teri de l'estrès, que es pot valo­rar de manera objec­tiva amb mar­ca­dors pre­sents a la sang. En el cas de les cur­ses de braus, única­ment he loca­lit­zat un tre­ball que ho hagi abor­dat, publi­cat l'any 1994. Segons els autors, que van estu­diar 179 braus de manera indi­vi­dual, durant la cursa se'ls dis­pa­ren enor­me­ment els mar­ca­dors d'estrès –i en con­seqüència el pati­ment–, mal­grat que van tro­bar diferències entre indi­vi­dus. De fet, el seu objec­tiu no era demos­trar això, mal­grat que va que­dar ple­na­ment demos­trat, sinó tro­bar un cri­teri que per­metés selec­ci­o­nar braus més resis­tents a l'estrès per ofe­rir un “millor” espec­ta­cle.

Molt dife­rent és la reacció men­tal i neu­ro­nal del públic. Segons alguns tre­balls de psi­co­lo­gia i psi­quia­tria (com deia a l'inici de l'arti­cle, n'hi ha molt pocs), mal­grat que els espec­ta­dors cer­ta­ment pen­sin que van a gau­dir del que con­si­de­ren un art, se'ls acti­ven mar­ca­dors tem­pe­ra­men­tals rela­ci­o­nats amb el sadisme, el nar­ci­sisme i l'enveja. A nivell neu­ro­nal, el sadisme pro­voca l'acti­vació con­junta de cir­cuits i neu­ro­trans­mis­sors rela­ci­o­nats amb el dolor i el plaer, i segons la psi­co­lo­gia prové de la iden­ti­fi­cació empàtica de l'espec­ta­dor tant amb el torero i la seva qua­dri­lla com també amb el brau i el cavall. És a dir, del dolor que pro­voca l'estrès i la mort de l'ani­mal i la pos­si­bi­li­tat que també mori o quedi greu­ment ferida alguna per­sona, com­bi­nat amb l'alleu­ja­ment de cada pas­sada. El còctel de neu­ro­trans­mis­sors que s'activa inclou la nora­dre­na­lina i la dopa­mina –rela­ci­o­na­des amb sen­ti­ments de recom­pensa–, la sero­to­nina –amb el plaer i la insen­si­bi­li­tat al dolor– i la his­ta­mina –amb l'estrès.

Tan­ma­teix, el més curiós pot­ser sigui el nar­ci­sisme, que segons la psi­co­lo­gia neix d'una bar­reja entre la iden­ti­fi­cació de l'espec­ta­dor amb l'èxit i la soli­tud del torero bar­re­jada amb un sen­ti­ment d'enveja. El nar­ci­sisme és un feno­men molt com­plex, i a nivell d'acti­vi­tat neu­ral implica un auto­e­nal­ti­ment amb fina­li­tats defen­si­ves. Segons un tre­ball publi­cat a la revista Scan a prin­ci­pis d'any, les pul­si­ons nar­ci­sis­tes es reflec­tei­xen clara­ment en cir­cuits neu­rals rela­ci­o­nats amb el dolor social, i quan són con­tra­ri­a­des poden acti­var res­pos­tes extre­mes pre­cons­ci­ents, entre les quals, com tex­tu­al­ment iden­ti­fica aquest tre­ball, d'agres­si­vi­tat.