Opinió

El timbal

Xiular Espanya

Espa­nya és un estat fallit perquè conté més d'una nació, però en reco­neix només una i actua com si n'hi hagués només una. Així, quan les altres es mos­tren o s'expres­sen com el que són, o sigui, 1) dife­rents, i 2) opri­mi­des, posen en evidència la con­tra­dicció, des­pu­llen la men­tida i gene­ren els ner­vis, el mal humor i la reacció que gene­ren en la ‘nació espa­nyola', que en rea­li­tat és la nació cas­te­llana. L'afer de la pre­vi­si­ble xiu­lada a l'himne i al rei espa­nyols en la final de la copa de fut­bol és un acu­dit al cos­tat dels pro­ble­mes que genera aquesta con­tra­dicció, però la resu­meix per­fec­ta­ment. El Barça exhi­beix una ban­dera a la seva samar­reta, només una, i no és l'espa­nyola. L'Ath­le­tic la porta per dins de la samar­reta, també només una, i tam­poc és l'espa­nyola. No és casual. Com no ho és que altres equips por­ten o han por­tat ban­de­res a les seves samar­re­tes i sí, era l'espa­nyola. Els símbols s'impo­sen per llei, però són pro­pis o no per sen­ti­ment o con­vicció. No és un pro­blema de res­pecte. Als par­tits de Cata­lu­nya i Euskadi es res­pec­ten els him­nes dels rivals. És un pro­blema polític. Va ser decisió d'Espa­nya edi­fi­car un estat sobre la base tan sòlida o tan fràgil d'impo­sar per la força un relat –la nació espa­nyola– que no res­pon a la rea­li­tat, una rea­li­tat plu­ri­na­ci­o­nal. També és decisió espa­nyola impo­sar els seus símbols allà on no són vis­cuts com a pro­pis; fins i tot impe­dir tant com pot que les naci­ons amb llen­gua, cul­tura i símbols pro­pis puguin pre­sen­tar-se al món –també a l'espor­tiu– com una més a par­ti­ci­par, com­pe­tir o exhi­bir els seus talents. Aquesta coacció és òbvia, sis­temàtica i secu­lar. No hi ha sor­presa, ni en l'acció, ni en la reacció. En dic­ta­dura, hi havia fusells, por­res i sinis­tres pre­sons. En democràcia, drets cons­ti­tu­ci­o­nals. Xiu­lar, doncs, és opci­o­nal, per­so­nal i legítim. Qui pre­ten­gui coar­tar el xiu­let, repri­mir-lo o des­le­gi­ti­mar-lo no accepta la dis­crepància, ni la lli­ber­tat d'expressió i, sobre­tot, no accepta la rea­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia