Opinió

Joan Cornudella

Què diria Cornudella del moment que viu el país? Havia dit: “No podem pronunciar paraules en va, sobretot en nom de Catalunya, sobretot el nom de Catalunya”

Fa trenta anys que ens dei­xava Joan Cor­nu­de­lla i Bar­berà. Poca gent sap avui qui va ser. Ningú no els ho ha expli­cat. Els honors ofi­ci­als han pas­sat de llarg d'aquest home d'honor, d'aquest excep­ci­o­nal patri­ota de la pri­mera hora i de la pri­mera línia. Joan Cor­nu­de­lla, exi­liat el 1939, retor­nava clan­des­ti­na­ment a la gola del llop, l'agost de 1940. Era l'únic diri­gent de pri­mer ren­gle que ho feia. Diria: “L'exili no és el país, sinó un reflex del pas­sat, el futur cal cons­truir-lo a l'inte­rior.” Era el secre­tari gene­ral d'Estat Català, un polític cone­gut i, doncs, una presa fàcil i cob­di­ci­ada. També era el pro­mo­tor d'una “orga­nit­zació de resistència naci­o­nal” a l'inte­rior, que de seguida dona­ria lloc al Front Naci­o­nal de Cata­lu­nya (FNC), de vocació trans­ver­sal. La secció mili­tar del FNC arti­cu­la­ria també una xarxa cata­lana d'espi­o­natge, vin­cu­lada al ser­vei d'intel·ligència britànic, que pre­pa­ra­ria l'hipotètic desem­bar­ca­ment aliat a la costa cata­lana, faria la con­ducció per les rutes piri­nen­ques, el suport clan­destí als fugi­tius de la França ocu­pada, l'eva­cu­ació d'avi­a­dors ali­ats que els nazis havien tom­bat... Risc màxim, camu­flatge per­ma­nent, can­vis con­ti­nu­ats de domi­cili... Per als seus fills, era el “tiet Car­les”, que els visi­tava sense avi­sar... Tan efi­ci­ent era la tasca del FNC que els britànics van ofe­rir-los un sou, cosa que va obte­nir un refús fron­tal de Cor­nu­de­lla, que els diria: “No és amb nosal­tres que esteu en deute, sinó amb Cata­lu­nya.”

El 23 de novem­bre de 1943, tin­dria lloc la pri­mera gran cai­guda del FNC: una setan­tena de mili­tants, Cor­nu­de­lla inclòs. Va ser inter­ro­gat, durant qua­ranta-cinc dies, pels famo­sos i temi­bles comis­sa­ris Pedro Polo, Vicente Creix i Juan Creix, per diver­sos mem­bres de la Ges­tapo i pel tinent coro­nel Manuel Cha­morro, cap de con­tra­es­pi­o­natge de la Guàrdia Civil. Per sort, el signe de la Segona Guerra Mun­dial ja havia començat a girar en favor dels ali­ats, raó per la qual Franco s'afa­nyava a escurçar distàncies amb aquests, de manera que les pres­si­ons diplomàtiques en favor dels detin­guts farien tot l'efecte. Cor­nu­de­lla se sal­vava, així, d'un afu­se­lla­ment can­tat. No cal dir que, en el decurs de la llarguíssima post­guerra, seria detin­gut i empre­so­nat mol­tes altres vega­des. Al cap­da­vant del FNC, seria un dels màxims impul­sors de la uni­tat de la resistència naci­o­nal i democràtica con­tra el fran­quisme, fins a asso­lir la cre­ació de la Coor­di­na­dora de For­ces Polítiques (1969) i de l'Assem­blea de Cata­lu­nya (1971).

És espe­ci­al­ment remar­ca­ble la con­cepció oberta que Cor­nu­de­lla tenia de la nació i la iden­ti­tat, ben lluny de tot essen­ci­a­lisme. La nació, per a ell, estava en cons­trucció per­ma­nent, a par­tir de tots els seus com­po­nents, autòctons i pro­ce­dents de la immi­gració. Pen­sava, com Renan, que “la nació és el ple­bis­cit quo­tidià de la ciu­ta­da­nia”, que pot afer­mar-se, però que també pot des­fer-se. Per això, com­promís naci­o­nal i com­promís social se li feien indes­tri­a­bles: la nació per­viu­ria si hi havia prou cohesió social, si la gran majo­ria del poble s'iden­ti­fi­cava amb un pro­jecte com­par­tit de futur. Cor­nu­de­lla trac­ta­ria de moure el FNC cap al soci­a­lisme democràtic o, més con­cre­ta­ment, cap al “soci­a­lisme auto­ges­ti­o­nari”. No és gens estrany que acabés incor­po­rant-se, amb alguns altres com­panys, al procés d'uni­tat del soci­a­lisme català.

La set­mana pas­sada, en un acte de la Fun­dació Cam­pa­lans, Rai­mon Obi­ols, Isi­dre Molas, José Mon­ti­lla i Miquel Iceta home­nat­ja­ven Joan Cor­nu­de­lla i pre­sen­ta­ven un opus­cle dedi­cat a la seva memòria. Què diria Cor­nu­de­lla del moment que viu el país? Havia dit: “No podem pro­nun­ciar parau­les en va, sobre­tot en nom de Cata­lu­nya, sobre­tot el nom de Cata­lu­nya.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia