Aiguabarreig

Hi ha un exer­cici d'heme­ro­teca impos­si­ble, que és comp­tar les vega­des que un polític ha fet una afir­mació per després rec­ti­fi­car-la. Podríem limi­tar la data al 9 de novem­bre i els càlculs ens dei­xa­rien exhausts o espar­ve­rats. O totes dues coses. Ja una mica abans del 9-N, el procés sobi­ra­nista es va ins­tal·lar en aquest aigua­bar­reig polític: les afir­ma­ci­ons estratègiques que no volen dir res, les afir­ma­ci­ons per només que­dar bé, les afir­ma­ci­ons de sols bur­xar i les afir­ma­ci­ons que després es tiren enrere. Tot això evi­den­cia un nul sen­tit pràctic i és un altre pas cap a la fondària de l'aigua­bar­reig –ja deu cobrir per la cin­tura?– i cap a con­fon­dre encara més els favo­ra­bles a la inde­pendència. Un esce­nari ideal per a les pròximes elec­ci­ons.