Els tres que no hi són

Con­vergència i Esquerra han subs­crit un acord, jun­ta­ment amb Òmnium, l'Assem­blea i l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència, que defi­neix l'estratègia clara de l'inde­pen­den­tisme a par­tir del 27 de setem­bre. El paper, el nou paper, és més precís i extens que l'ante­rior. La paraula màgica –inde­pendència– hi apa­reix sense eufe­mis­mes. L'acord com­bina les posi­ci­ons dels dos par­tits i no es limita a sal­var els mobles. Els camins de Nos­tre Senyor són ines­cru­ta­bles, però al final por­ten a algun lloc. Al·leluia! Quan el resul­tat del pacte s'ha fet públic hi ha hagut la reacció habi­tual del bloc de davant. El PSC, el Par­tit Popu­lar i Ciu­ta­dans han tor­nat a cla­mar al cel. Sense nove­tat al front. Ini­ci­a­tiva ha lamen­tat de nou que con­ver­gents i repu­bli­cans mirin més cap a la inde­pendència que cap al dret a deci­dir. Conei­xent el dar­rer docu­ment que van apro­var els eco­so­ci­a­lis­tes, hau­rien de ser més pru­dents i mirar-se el deno­mi­nat full de ruta com a obser­va­dors expec­tants. Pot­ser al final, segons han acor­dat ells matei­xos, s'hi hau­ran de sumar. Hi ha dos par­tits més que han reac­ci­o­nat amb distància i prudència. Unió Democràtica i la CUP. Els demo­cra­ta­cris­ti­ans deci­di­ran què volen fer de grans el 14 de juny. Si els altres no els alte­ren, tot fa pre­veure que també subs­criu­ran el pacte, que no tanca la porta a un referèndum si l'Estat espa­nyol se civi­litza. Pel que fa a la CUP, hau­rien de dei­xar de lle­par-se els fils i accep­tar una pro­posta que els ha de dei­xar més pagats que des­pa­gats.