Clandestinitat

Aquest any serà pit­jor que l'ante­rior. Entre mig milió i un milió de migrants estan a punt de sor­tir de Líbia, decla­rava fa un mes el cap de Fron­tex, l'agència euro­pea per al con­trol de les fron­te­res exte­ri­ors. I sobre la pos­si­bi­li­tat que els ter­ro­ris­tes del cali­fat hi actuïn, afe­gia: “Per ara no tinc pro­ves per dir que tenen la situ­ació de la immi­gració il·legal sota con­trol.” Ente­sos: si no és avui, serà demà, però hi són, pel tros. El cas és que els mesos de gener i febrer del 2015 el nom­bre de migrants que han entrat il·legal­ment ha aug­men­tat un 250% en relació amb el mateix període de l'any pas­sat, i això, fins i tot des­comp­tant el fac­tor bèl·lic, és insos­te­ni­ble. Hem arri­bat al punt de satu­ració, per dir-ho en ter­mes de química: si es trac­tava de com­pro­var fins quan hi hau­ria dis­so­lució, ara ja és evi­dent que la substància no es pot dis­sol­dre més. El més pro­ba­ble és que en les pròximes cam­pa­nyes elec­to­rals es man­tin­gui el pacte de silenci sobre tot ple­gat, però no es podrà ajor­nar gaire temps més la cons­ta­tació que les nos­tres soci­e­tats no estan obli­ga­des a incor­po­rar tots els con­tin­gents de població que arri­bin fins aquí i que ofe­rir papers a tot­hom va ser una xim­ple­ria demagògica que estem pagant molt cara. L'ofen­siva islàmica per tot Àfrica i sobre­tot en la riba sud de la Medi­terrània no sols fa més urgent el con­trol de fron­te­res i la gestió seri­osa de la immi­gració, sinó que ho con­ver­teix en una qüestió de vida o mort. Con­ti­nuar tole­rant l'existència de xar­xes opa­ques de dis­tri­bució de gent vol dir accep­tar, d'una banda, que els com­ba­tents poden infil­trar-se sense cap pro­blema i fins i tot rebre sub­si­dis en fer-ho, i, de l'altra, que des dels ter­ri­to­ris que con­tro­len poden regu­lar els flu­xos migra­to­ris amb propòsits més per­ver­sos que els dels estats fins ara exis­tents. Aquest any serà pit­jor que l'ante­rior, i el següent encara més, men­tre els euro­peus no reac­ci­o­nin a la con­demna autoin­fli­gida de con­si­de­rar-se els redemp­tors dels pàries de la terra i a l'esbo­jar­rada idea que obrir les por­tes als qui els volen veure morts farà que els per­do­nin la vida.