Opinió

Viure sense tu

Vergés

La seva és una obra breu però de gran qualitat

Doncs sem­bla que Gerard Vergés no veia la tele­visió. Ve-t'ho aquí! Aquest és el secret del bri­llant poeta tor­tosí que va des­ve­lar Xavier Bru de Sala a l'home­natge que se li va retre
a l'Arts Santa Mònica de Bar­ce­lona aquest dilluns. Això li donava hores per escriure i lle­gir, tot i que “poeta ver no fa lite­ra­tura”. Sam Abrams va des­ta­car que la seva tra­ducció de Tots els sonets de Shakes­pe­are és d'un nivell tan alt que cap altra s'hi pot com­pa­rar, i tant Ramon Gar­cia Mateos que ha traduït Vergés al cas­tellà a La raíz de la mandrágora; Cinta Mas­sip, que estava doble­ment con­tenta –el seu pare Jesús, arxi­ver i poeta, aca­bava de ser dis­tin­git amb una Creu de Sant Jordi–, el pro­fes­sor Manel Ollé i l'edi­tor rapi­tenc Emili Rosa­les van reci­tar uns quants poe­mes com a mos­tra. I la música la van afe­gir els Riu en so, aquest riu mític i remorós. Els pas­tis­sets de bros­sat van durar la claror d'un llam­pec un pic es va aca­bar la cerimònia.

Vergés s'hi va posar ja gran, a publi­car, però amb èxit i encert, L'ombra rogenca de la lloba, Long Play per una ànima trista, Lliri entre cards, La insos­te­ni­ble lleu­ge­resa del vers, i el Jardí de les delícies, aquests són els seus poe­ma­ris, a més de pro­ses i la tra­ducció. Una obra breu però de gran qua­li­tat. La d'un home culte, interes­sat pels clàssics, per Vir­gili, irònic, vital, i un punt out­si­der. Des de la perifèria tor­to­sina, lluny de l'ambi­ent lite­rari bar­ce­loní, i a més sense dei­xar la recerca i el negoci far­macèutic. Sen­sual, escri­via a Cofre àrab: “Sense parar recorro el cel amb els meus ulls per si de cas con­tem­plo l'estre­lla que tu mires.” És clar que no cal ser molt prolífic per fer una gran obra. Ell mateix iro­nit­zava sobre el fet que, mal­grat que fes deu anys que no escrivís poe­mes, “ni l'eix ima­gi­nari de la terra no s'ha mogut ni un grau del seu declivi”. La terra pot­ser no, però alguna cosa més s'hau­ria de moure per fer sen­tir més els seus poe­mes. Hi aju­darà la ree­dició dels seus lli­bres, i això pas­sarà aviat, a temps d'esde­ve­nir ja un nou clàssic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia