Sikhs de Farners

Diu­menge pas­sat, pels car­rers de Santa Coloma, la comu­ni­tat sikh va cul­mi­nar el Vai­sakhi, la seva festa anual més lluïda. Feia tres dies que el tem­ple estava més obert encara a la gent del poble, i durant la rua van repar­tir man­da­ri­nes i expli­ca­ci­ons als via­nants. Qui obria la comi­tiva? Una colla de tam­bors i cap­gros­sos de Girona. Detalls com aquest fan que de mica en mica es vagi este­nent una opinió entre la ciu­ta­da­nia colo­menca que pot­ser com­par­tei­xen altres pobla­ci­ons: aquests sikhs, mal­grat que la seva religió enfonsa la mei­tat de les arrels en l'islam; mal­grat aque­lles bar­bas­ses i aquells tur­bants inti­mi­da­dors, són oberts, cor­di­als, tole­rants i desit­gen que la gent els com­pren­gui. Un dels res­pon­sa­bles de la comu­ni­tat a Santa Coloma (que es diu Singh, com tots, per dei­xar clar que estan con­tra les cas­tes) m'expli­cava abans de sor­tir a pas­se­jar el lli­bre sagrat que tenen mol­tes ganes que “els cata­lans s'inte­grin a les seves fes­tes”. Home, mes­tre, a veure, par­lem-ne... Miri, jo, encan­tat. De fet, vam ser una bona colla, els cata­lans diguem-ne autòctons que ens vam lle­var una mica més d'hora per venir a acom­pa­nyar-los una esto­neta. I si una altra comu­ni­tat ens con­vida a viure la seva festa, també hi ani­rem, perquè l'interès hi és, i la curi­o­si­tat ja ni li explico. Quins uns, els cata­lans, per ficar el nas a tot arreu! Ara bé: com és que nosal­tres no els veiem mai al cant de la sibil·la, a la caval­cada de Reis, quan caga el tió o a l'arri­bada de la flama de Sant Joan? Li he posat aquests exem­ples per fer una gra­dació d'inten­si­tat reli­gi­osa, però n'hi podria posar molts més. Li seré sin­cer: començo a rece­lar del mul­ti­cul­tu­ra­lisme i de la con­signa “inte­grar no és des­in­te­grar” que escam­pen els seus adep­tes. Però vaja, pot­ser sí que ens hi hau­rem d'habi­tuar, oi? Dra­mes com el nau­fragi recent a la Medi­terrània ens aju­da­ran a rela­ti­vit­zar defi­ni­ti­va­ment els aspec­tes cul­tu­rals i posar per davant els huma­ni­ta­ris. Però esta­ria bé que les con­sig­nes viat­ges­sin en els dos sen­tits. Mol­tes gràcies per voler-nos inte­grar a les seves fes­tes, però em faria més con­tent que ens aju­des­sin a no des­in­te­grar les nos­tres. Oi que m'entén? Vin­guin, home, vin­guin a les cara­me­lles, al car­nes­tol­tes o avui a les para­des de Sant Jordi. Ja veu­ran que nosal­tres també som rum­bo­sos amb els que s'hi sumen.