Opinió

Pseudociència i alimentació

Qualsevol indocumentat o irresponsable, amb bona o mala fe, pot pontificar a internet sobre tot, també sobre alimentació i altres temes de salut

L'Obra Social de La Caixa pro­mou una reco­llida de llet en favor del Banc dels Ali­ments amb el lema Cap nen sense bigoti, amb referència a aque­lla rat­lleta de llet que pot que­dar sota el nas quan una cri­a­tura n'ha begut. La cam­pa­nya es basa en el fet que “al nos­tre país encara hi ha mol­tes famílies que ni tan sols poden acce­dir a un ali­ment tan bàsic com la llet, fona­men­tal en les pri­me­res eta­pes de crei­xe­ment dels nens”. La manca de llet afecta nega­ti­va­ment les cri­a­tu­res –també els ado­les­cents i a totes les edats– i els priva d'un apor­ta­ment de nutri­ents (sobre­tot calci) neces­sa­ris. Dades expe­ri­men­tals ho abo­nen. Hi ha per­so­nes que, després de la lactància, no tole­ren la lac­tosa, que és el sucre de la llet. Aquesta into­lerància, que no sol ser total, afecta un sec­tor sig­ni­fi­ca­tiu de la població, però no la majo­ria.

Fins aquí els fets, estu­di­ats i com­pro­vats, que són l'objecte de la ciència. Però, des de fa temps, corre la brama que les per­so­nes, després de la lactància, no han de con­su­mir llet perquè no és “natu­ral” en la nos­tra ali­men­tació i té efec­tes per­ju­di­ci­als per a tota la població. Aquest és el món de la pseu­dociència, que Felipe Alonso, de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra (UPF), tracta a l'arti­cle Taxo­no­mia de la pseu­dociència. Cap a una com­prensió glo­bal i específica de les ame­na­ces i carac­terísti­ques del feno­men en els mitjans de comu­ni­cació, publi­cat el 2013 a la revista Periodística, de la Soci­e­tat Cata­lana de Comu­ni­cació. Hi des­criu la “falsa ciència” com “allò que intenta sem­blar ciència tot i que no ho és”, i indica que com­porta una sèrie de perills, sovint infra­va­lo­rats, que afec­ten tot el cos social i supo­sen un empo­bri­ment i un retrocés cul­tu­ral, perquè es juga amb l'espe­rança, la por, la incul­tura o la ingenuïtat de la gent i pot allu­nyar de les teràpies con­ven­ci­o­nals paci­ents amb malal­ties greus a canvi de pro­me­ses bui­des. A El Pun­tA­vui del prop­pas­sat 2 de març, Marc Sal­gas s'hi refe­ria encer­ta­da­ment a propòsit d'una entre­vista a un pretès nutri­ci­o­nista que bar­reja dades cer­tes i altres que no ho són. Fa poc, Gema Revu­elta, pro­fes­sora de comu­ni­cació científica de la mateixa UPF, expli­cava, a l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans, com fun­ci­ona la infor­mació sobre salut a les xar­xes de comu­ni­cació social, on a vega­des no és fàcil dis­tin­gir la infor­mació cor­recta de la que no ho és. Qual­se­vol indo­cu­men­tat o irres­pon­sa­ble, amb bona o mala fe, pot pon­ti­fi­car a inter­net sobre tot, també sobre ali­men­tació i altres temes de salut. La llista de mites sense base entorn dels ali­ments és llarga: l'ou cru és més nutri­tiu que el cui­nat; els ous “morens” són millors que els blancs; és millor el sucre morè que el blanc; els ali­ments ecològics són sem­pre millors que els con­ven­ci­o­nals; els transgènics auto­rit­zats són per­ju­di­ci­als; no és bo men­jar fruita per postres...

La ciència es basa a demos­trar fets, expli­car-ne els meca­nis­mes i com­pro­var que són repe­ti­bles, i els arti­cles en revis­tes sol­vents són ava­lu­ats per experts abans de ser publi­cats. La pseu­dociència es basa en opi­ni­ons més o menys estrambòtiques, i es difo­nen sense ava­luar-les científica­ment. Un exem­ple en medi­cina és l'home­o­pa­tia, que no té fona­ment científic ni raci­o­nal, com explica Jesús Pur­roy al seu lli­bre Home­o­pa­tia sense embuts. Una pràctica que pros­pera entre mira­cles i mirat­ges. També us reco­mano els lli­bres de J.M. Mulet Comer sin miedo i Medi­cina sense enganys. En la nos­tra soci­e­tat molts han deci­dit que la raci­o­na­li­tat i el cri­teri científic no els con­cer­nei­xen. El món científic no és per­fecte, però para­fra­se­jant el que va dir Churc­hill de la democràcia, la ciència és pot­ser la pit­jor manera d'apro­xi­mar-se a la rea­li­tat, lle­vat de totes les altres for­mes de voler fer el mateix. S'hau­ria d'ana­lit­zar, com plan­te­java la revista Nati­o­nal Geo­grap­hic aquest març, per què per­so­nes rao­na­bles posen en dubte la raó i qüesti­o­nen la ciència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia