El vesper barceloní

El Cen­tre d'Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques és

de con­fiança? De con­fiança des de la revolta cata­lana, s'entén. Ben segur que no. Totes les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat han fet pinya i arpó perquè Cata­lu­nya es man­tin­gui sub­misa. El CIS és tan públic com la fis­ca­lia de l'Estat, el minis­tre Fernández Díaz o la Renfe. La Renfe que ajuda els seus a viat­jar a Tar­ra­gona
a preus de ganga. Les enques­tes del CIS, doncs, s'han de mirar amb les pre­ven­ci­ons necessàries. Però s'han de mirar. Ara s'ha de mirar tot. I què diu el dar­rer baròmetre del CIS, enti­tat sub­ven­ci­o­nada que paguem entre tots? Diu que les elec­ci­ons del 24 dei­xa­ran l'Ajun­ta­ment
de Bar­ce­lona fet este­lles. Segons vam saber ahir, la pro­jecció del CIS adju­dica 11 regi­dors a Bar­ce­lona
en Comú, 8 a Con­vergència i Unió, 6 a Ciu­ta­dans, 5 al PSC, 4 a Esquerra Repu­bli­cana, 4 al PP i 3 a la CUP. A
la redacció de La Razón brin­da­ven amb sidra. El sarau arri­bava fins al car­rer. Aquests resul­tats són un fer la mà. Per a amo­llar a córrer. L'única aritmètica que garan­ti­ria una certa esta­bi­li­tat seria la resul­tant de sumar els
vots “d'esquerra”. És a dir, la tropa d'Ada Colau, el PSC, Esquerra i la CUP. Sem­pre que repu­bli­cans i soci­a­lis­tes accep­tin la política de la Pla­ta­forma d'Afec­tats pel Mobile. La mani­o­bra encara es com­pli­ca­ria més tenint en compte la riquesa de sen­si­bi­li­tats que hi ha dins Bar­ce­lona en Comú. I el procés sobi­ra­nista? Requi­es­cat in pace a la capi­tal de Cata­lu­nya. Amb una mica de sort, això del CIS és
una fer­nan­de­zada més...