Ni proporcional, ni raonable

El Tri­bu­nal Suprem ha sen­ten­ciat que les esco­les cata­la­nes han d'impar­tir el 25 per cent dels con­tin­guts en cas­tellà. Ses senyo­ries con­cre­ten, encara més, que algu­nes de les assig­na­tu­res tron­cals s'hau­ran de fer en aquest idi­oma. La decisió argu­menta l'exigència adduint que la con­si­dera “pro­por­ci­o­nal”, “rao­na­ble” i “ajus­tada”. Òbvi­a­ment, vista des de Cata­lu­nya, l'obli­gació no és ni pro­por­ci­o­nal, ni rao­na­ble, ni ajus­tada. No és pro­por­ci­o­nal perquè és la llei cata­lana i són les matei­xes esco­les les que han de deci­dir quina pro­porció cal en l'ense­nya­ment perquè els alum­nes cata­lans aca­bin la secundària amb un domini sem­blant dels dos idi­o­mes ofi­ci­als. No és rao­na­ble perquè l'única raó vàlida, la democràtica, és la que deter­mi­nen els elec­tors cata­lans. No és gens rao­na­ble que s'imposi l'hege­mo­nia del Par­la­ment espa­nyol en com­petències que han estat trans­fe­ri­des. No és ajus­tada perquè els mem­bres del Tri­bu­nal Suprem ni són mes­tres, ni són peda­gogs, ni són pares, ni són alum­nes cata­lans. ¿Com han de cal­cu­lar què és ajus­tat en peda­go­gia uns senyors que no en tenen la més mínima idea? La sentència legi­tima totes les deci­si­ons que ha pres fins ara el minis­tre Wert i liquida el model esco­lar català i la immersió lingüística. A par­tir d'ara, es pot con­ti­nuar tran­si­tant pels tri­bu­nals per allar­gar la presa final de deci­si­ons. Però les deci­si­ons finals reals que­den en mans de la Gene­ra­li­tat i dels res­pon­sa­bles dels cen­tres esco­lars. Veu­rem en quin nivell situen la volun­tat del poble català.