Opinió

La sensibilitat

La correcció en la conducta personal, tant privada com pública,
la discreció i el respecte als altres i a l'entorn,
és la civilització

Als països del nord d'Europa no poden els arbres. Als del sud, França i Espa­nya, sí. A França hi ha una tra­dició d'inter­ve­nir en la natura que porta a donar forma a la vege­tació, que es reta­lla amb una intenció “deco­ra­tiva”. Un jardí com Ver­sa­lles és impos­si­ble a Angla­terra, a on la inter­venció de l'home és més sub­til, més dis­creta, menys directa. A Espa­nya la poda dels arbres és bru­tal i devas­ta­dora; feta, que­den poques bran­ques i fulles, es talla sense ordre, sense fina­li­tat, es talla per reduir l'arbre amb la teo­ria més tra­di­ci­o­nal que científica que els arbres podats crei­xen amb més força. La qüestió arriba a l'absurd de la muti­lació, hi ha arbres que han estat tan podats, tant, que no en queda més que el tronc i algu­nes fulles, l'arbre es con­ver­teix en una lletja imatge de si mateix. En un país com Espa­nya, a on hi ha poca aigua i molt sol, sem­bla­ria que l'ombra és un bé a pro­te­gir i no a per­se­guir. Que revi­ta­lit­zar els arbres no pot ser la raó per podar ho prova la major vita­li­tat i bellesa dels arbres allà a on no es poden, Ale­ma­nya, Àustria, Suïssa, Holanda, Bèlgica, Angla­terra, etc. La poda a Espa­nya és una demos­tració de la manca de sen­si­bi­li­tat, de con­tenció, de cura, de res­pecte per la natura i l'entorn.

El pas­seig del Prado és a Madrid l'avin­guda més emblemàtica de la ciu­tat. Al pas­seig del Prado s'hi troba el Banc d'Espa­nya, el Museu del Prado, el jardí botànic, la borsa, els hotels Ritz i Palace... Hi ha 1.500 arbres cres­cuts des de fa dese­nes d'anys, en botànica el temps és un atri­but cab­dal. Tallar un arbre suposa eli­mi­nar un bé que no és recu­pe­ra­ble, tret de molt temps. A efec­tes pràctics imme­di­ats, impos­si­ble. L'Ajun­ta­ment de Madrid n'ha tallat 300 amb la raó, excusa?, que podien ser un perill per als via­nants o per als altres arbres, ja que, d'acord amb un “estudi” ela­bo­rat per tècnics amb “experiència”, el perill estava con­fir­mat per cert i deter­mi­nat.

Va pas­sar, amb idèntics argu­ments, quan fa anys hi havia la intenció de modi­fi­car aquest pas­seig; l'Ajun­ta­ment de l'època va deci­dir que 600 arbres esta­ven “malalts”. Exac­ta­ment aquells que feien nosa per a la cons­trucció del nou pas­seig. L'opo­sició ciu­ta­dana els va fer desis­tir del pro­jecte i la malal­tia dels arbres va mis­te­ri­o­sa­ment i sob­ta­da­ment des­a­parèixer. Ara la tala s'ha fet en el període de vacan­ces, en què l'atenció mediàtica i ciu­ta­dana sobre els fets era menor. Ningú s'ha quei­xat.

Al ple de l'Ajun­ta­ment, a on el Par­tit Soci­a­lista va pro­tes­tar per la mesura, es va dis­cu­tir quant havia cos­tat l'estudi que jus­ti­fi­cava la decisió, qui l'havia encar­re­gat i per què. Ningú, ni els que el defen­sa­ven ni els que s'hi opo­sa­ven, van par­lar del con­tin­gut i les raons que supor­ta­ven la decisió. Sem­bla­ria que a tots els era igual. És una prova més de manca de sen­si­bi­li­tat, de res­pecte pels altres i per l'espai públic, que és de tots.

Al port de Las Pal­mas de Gran Cana­ria un pes­quer rus té una fuga de com­bus­ti­ble i el vai­xell és remol­cat lluny de la costa en lloc d'envol­tar-lo d'una bar­rera pro­tec­tora i bui­dar-ne el con­tin­gut, d'unes 1000 t de fuel. La mesura és la mateixa que la que es va fer ser­vir per al Pres­tige. El pro­blema i la solució és de la mateixa natu­ra­lesa i, per tant, les con­seqüències, simi­lars. La con­ta­mi­nació ha estat extensa. Ara es volen pren­dre mesu­res per bui­dar el con­tin­gut que queda a din­tre dels tancs del vai­xell enfon­sat a 2.000 m de fondària, amb la difi­cul­tat i el cost que això suposa. La decisió de remol­car el vai­xell mar endins va ser presa amb manca de sen­si­bi­li­tat i cura pel medi ambi­ent... i de raci­o­na­li­tat.

Dos dipu­tats del PP, un d'ells expre­si­dent de les Corts, i ambdós espe­ci­al­ment crítics amb l'opo­sició, a qui han acu­sat de pràcti­ques par­ti­dis­tes, s'ha demos­trat que han cobrat quan­ti­tats men­su­als per uns ser­veis d'“asses­so­ria ver­bal” d'una empresa que tre­ba­llava per les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. Les quan­ti­tats cobra­des han pagat els impos­tos que els per­to­ca­ven. La reacció dels dipu­tats en veure's cri­ti­cats ha estat d'indig­nació. No han per­ce­but que la manca d'exem­pla­ri­tat era tan visi­ble com la lega­li­tat de la seva actu­ació. No han tin­gut la mínima sen­si­bi­li­tat per per­ce­bre-ho.

La cor­recció en la con­ducta per­so­nal, tant pri­vada com pública, la dis­creció i el res­pecte als altres i a l'entorn, és la civi­lit­zació. No es poden repar­tir cer­ti­fi­cats d'elegància, de sen­si­bi­li­tat, de civi­li­tat... qui ho neces­si­ta­ria s'ho mira­ria amb indi­ferència perquè ni ho per­cep, ni ho veu ni l'interessa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia