Opinió

Ens caldran bons estrategs

La conversió de cada contesa electoral en manifestació plebiscitària no serà lineal en el pla social ni en el territorial

Al cap de tres dia­des i cinc con­vo­catòries elec­to­rals (2012-2015) sem­bla que ja s'hau­ran des­ple­gat tots els mapes de les rela­ci­ons de força entre Espa­nya i Cata­lu­nya. Uns mapes que hau­rien de per­me­tre dis­se­nyar una estratègia a mig ter­mini i comp­tar els efec­tius dis­tribuïts en els àmbits local, naci­o­nal i esta­tal. El tòpic diu que tot està entre­lli­gat, però la seva tra­ducció política --la pulsió ple­bis­citària– xocarà amb la crua rea­li­tat que hi ha mol­tes consciències en dansa, difícils d'aple­gar, tant des de les enti­tats civils com des de les ins­ti­tu­ci­ons, en un sol feix de com­prensió, acció i orga­nit­zació. El fet prin­ci­pal és que s'ha aca­bat la fase de la pri­mera ofen­siva sobi­ra­nista (2006-2014), a la qual l'Estat ha opo­sat una tàctica obs­truc­tiva, asfi­xi­ant i deni­gra­dora. El resul­tat d'aquesta fase és ambi­va­lent. Reflec­teix, per un cos­tat, una consciència d'al·luvió, feta de dis­tin­tes capes cohe­si­o­na­des per una capa­ci­tat mobi­lit­za­dora i d'orga­nit­zació pròpia, cons­tant i sol­vent –un dels fenòmens més nota­bles de l'escena política euro­pea de les últi­mes dècades–. D'una altra banda, però, no té sufi­ci­ent experiència política, enfront de par­tits i ins­ti­tu­ci­ons, per sos­te­nir la tensió necessària entre el paper directe del car­rer i el paper repre­sen­ta­tiu de les ins­ti­tu­ci­ons. Aquesta pri­mera fase sobi­ra­nista es tanca el 9-N amb un sabor de boca agre­dolç o, si es pre­fe­reix, resol un pro­blema de força –demos­tració de la capa­ci­tat dels cata­lans per crear un espai propi de decisió, amb la com­pli­ci­tat civil i ins­ti­tu­ci­o­nal–, però a la vegada mos­tra una feblesa –la seva no cris­tal·lit­zació, al dia següent, en forma de poder propi, des­lli­gat de l'Estat–. En paral·lel, la política de l'Estat ha tro­bat, dins els seus límits ter­ri­to­ri­als, no sols el suport del seu pue­blo llano, sinó la de les for­ces pre­te­sa­ment rege­ne­ra­do­res, en pugna amb els par­tits gros­sos. Una part d'aques­tes for­ces –Podem– prové de la capi­tal de l'Estat; l'altra –Ciu­ta­dans– ha nas­cut i s'ha fet a Cata­lu­nya; amb­dues s'amal­ga­men amb la política uni­ta­rista de l'Estat. Men­tres­tant, a Cata­lu­nya, on la dialèctica social és molt més explícita, fluïda, i crua que a l'Estat, la feblesa del govern des del 2010 –“reta­lla­des”–, incre­men­tada el 2012, no li per­met man­te­nir la direcció ferma del pol ins­ti­tu­ci­ons/car­rer i del pol Cata­lu­nya/Estat. Una feblesa que té un pes deci­siu en la pèssima imatge oferta després del 9-N, en no saber con­sen­suar unes elec­ci­ons ple­bis­citàries cor­re­la­ti­ves a la prova de força, però que, sobre­tot, ali­menta la por d'àmplies bos­ses de població expec­tants, després del 9-N, i per­met l'ofen­siva uni­o­nista dels últims mesos. Són indi­cis que el mapa de la dialèctica social i el mapa de l'ofen­siva sobi­ra­nista no són fàcil­ment super­po­sa­bles. Per dir-ho curt: la intro­missió de Podem a Cata­lu­nya i l'auge de Ciu­ta­dans a l'Estat dibuixa un esce­nari més com­plex, que afec­tarà la segona fase de l'ofen­siva sobi­ra­nista, traçada entre el 24-M i el 27-S. O, dit d'una altra manera: la con­versió de cada con­tesa elec­to­ral en mani­fes­tació ple­bis­citària no serà lineal en el pla social ni en el ter­ri­to­rial. En aquest sen­tit, l'Estat actuarà –com demos­tra la nova ofen­siva con­tra la llen­gua– per crear incer­tesa, por i desànim en aque­lles fran­ges de població cata­lana dubi­ta­ti­ves i/o expec­tants. Per part dels nous par­tits espa­nyols, la posició d'Igle­sias sobre la uni­tat de la llen­gua, o el cor­re­dor medi­ter­rani, demos­tren que tot horitzó de pacte amb Espa­nya seria reno­vada sub­missió històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia