L'error

L'altre dia a propòsit del gran nom­bre d'inde­ci­sos que hi ha davant les elec­ci­ons d'aquest diu­menge un nino­taire en un diari va dibui­xar la imatge del príncep Ham­let pro­nun­ci­ant aquell “ser o no ser” men­tre sosté la cala­vera. I algú em va fer notar que aquesta imatge no exis­teix, que no s'ha donat mai. I que ja seria hora que l'anéssim des­ter­rant. I que entre tots, mit­jans sobre­tot, havíem con­tribuït a per­pe­tuar un error. I que fer-ho només apro­fun­dia en la ignorància. De fet, m'insis­tia aquesta per­sona, ni William Shakes­pe­are la va escriure. Vaig que­dar parat. No sabia què dir-li. D'entrada no m'ho podia creure i dub­tava del que aquesta per­sona em defen­sava a peu i a cavall. I em va rep­tar: bus­qui-ho i com­provi-ho. Tal dit, tal fet. Agafo Ham­let, príncep de Dina­marca i a l'acte ter­cer escena pri­mera em trobo un Ham­let que entra al cas­tell rumi­ant i pen­sa­tiu i deixa anar allò del “to be or not to be...” I ho fa sense cap indi­cació que hagi de dur una cala­vera a les mans. La dis­qui­sició és sobre la seva existència però sobre el seu futur més imme­diat, no pas sobre el seu traspàs.

Avanço i a l'acte cinquè escena pri­mera Ham­let és al cemen­tiri on han desen­ter­rat unes tom­bes. D'entre les des­pu­lles apa­reix la cala­vera del qui havia sigut el bufó de la cort amb qui recorda que havia jugat de petit. Per tant, és cert: la imatge, la icona del dubte ham­letià tal com ens l'han vol­gut ven­dre, no exis­teix. Lla­vors, d'on surt la idea d'aple­gar aquesta imatge en una? I, sobre­tot, com és que ens costa tan poc donar per bona una idea, un argu­ment, una imatge, sense que tin­guem la neces­si­tat de con­tras­tar-la? És per ignorància? O és perquè ens arriba de part d'algú de con­fiança, amb cri­teri i cre­di­bi­li­tat? Sigui com vul­gui, però que ser­veixi aquest exem­ple de com ha arre­lat amb els anys la imatge del dubte ham­letià per enten­dre la incer­tesa que enva­eix mol­tes per­so­nes. Inde­ci­sos que no saben què han de fer per esvair la incògnita en què viuen des de fa molt de temps i que no
volen con­tri­buir a per­pe­tuar l'error.