Quin perill

En el míting cen­tral de Ciu­ta­dans/Ciu­da­da­nos a Girona, dos dels tres ponents –Car­los Car­ri­zosa i Albert Rivera– van fer ínte­gra­ment el seu dis­curs en cas­tellà, i només el can­di­dat a l'Ajun­ta­ment de Girona, Jean Cas­tel, ho va fer en català, una situ­ació ben lamen­ta­ble tenint en compte que els dos pri­mers són dipu­tats al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Rivera, que quan li convé és un bilingüe con­su­mat, és l'únic que té un dis­curs arti­cu­lat i sap com enca­te­ri­nar el seu públic, i va voler dei­xar emfa­tit­zar, per si algú en tenia dub­tes, que “el dar­rer poblet d'Espa­nya que és Girona és tan espa­nyol com la Cas­te­llana”. Bé, les inten­ci­ons d'aquest par­tit que escom­bra a la dreta de Podem/Pode­mos no gene­ren cap equívoc; després d'una tra­jectòria que ha cos­tat més d'una dècada que arrelés i ja reti­rats de la pri­mera línia els Boa­de­lla, Car­re­ras, Espada i com­pa­nyia pseu­doin­tel·lec­tual, han reu­nit més de tres-cen­tes per­so­nes en un acte al cen­tre de Girona, con­si­de­rat el prin­ci­pal bastió dels par­ti­da­ris del procés cap a la inde­pendència. Aquesta és la situ­ació a què s'ha arri­bat pel mal cap dels par­tits tra­di­ci­o­nals, que, pels seus pro­pis errors, han aca­bat dila­pi­dant un gra­ner de votants que havien man­tin­gut fide­li­tats a prova de bom­bes des de les pri­me­res elec­ci­ons democràtiques. Però els aires de canvi no són pre­ci­sa­ment espe­rançadors. El dipu­tat Car­ri­zosa va donar una bona mos­tra del que es pot espe­rar de Ciu­ta­dans en com­pa­rar-se amb els depre­da­dors Grem­lins! I només calia donar una ullada al ser­vei de segu­re­tat que con­tro­lava la sala, camu­flats d'equip de cam­pa­nya, amb camisa negra i impe­ca­ble­ment con­jun­tats en aquest color, en la línia dels mem­bres de Blackwa­ter, l'empresa mili­tar i de segu­re­tat pri­vada nord-ame­ri­cana que ara es fa dir Aca­demi. Des de fa temps, Ciu­ta­dans es juga amb el Par­tit Popu­lar el car­net d'espa­nyo­li­tat a Cata­lu­nya, amb un pro­grama tan popu­lista com super­fi­cial, amb la llen­gua cata­lana com a gran dam­ni­fi­cada. Com­pe­tei­xen en qui intervé més vega­des en cas­tellà al Par­la­ment i es dis­pu­ten un poten­cial elec­to­rat for­mat per tota la trepa de fun­ci­o­na­ris esta­tals que no han vol­gut ni vol­dran mai inte­grar-se i per un gruix impor­tant de l'elec­to­rat que no ha entès que el fet que par­lem català no és només per afir­mar-nos davant la colo­nit­zació cas­te­llana, sinó perquè expres­sar-nos en la llen­gua materna ens ve de tan antic com els gens que com­po­nen el nos­tre ADN.