«Discussing Catalonia»

Els que fem Cata­lo­nia Today ho sabíem, perquè les car­tes i cor­reus electrònics dels lec­tors estran­gers ens ho diuen sovint. Fa un parell de set­ma­nes, però, hem pogut com­pro­var-ho en directe, en per­sona. A banda del tòpic del guiri que com­pra el diari anglès, mira la tele anglesa per satèl·lit i com­pra la cer­vesa a la botiga anglesa del poble de la Costa Brava on viu, tot igno­rant si viu a Cata­lu­nya o a Anda­lu­sia, també viuen entre nosal­tres molts i molts resi­dents estran­gers que s'interes­sen per Cata­lu­nya, pel seu pas­sat, el seu pre­sent i el seu futur.

Dis­cus­sing Cata­lo­nia és el títol d'una taula rodona que va tenir lloc al Cer­cle Sport Figue­renc, orga­nit­zada per la revista Cata­lo­nia Today. L'escrip­tor Matt­hew Tree, l'edi­tor Ryan Chand­ler i el peri­o­dista Gary Gib­son van entrar en pro­fun­di­tat en un tema que avui és més vigent que mai: la relació Cata­lu­nya-Espa­nya i el futur del nos­tre país. Matt­hew va defen­sar amb con­tundència el fet dife­ren­cial català i la neces­si­tat d'esde­ve­nir un estat d'Europa per garan­tir la super­vivència de la seva cul­tura. Ryan va argu­men­tar amb soli­desa la poca via­bi­li­tat pràctica de les tesis inde­pen­den­tis­tes quan hi ha pro­ble­mes soci­als més urgents, com l'atur i la crisi. Gary va mode­rar el debat amb qua­li­tat i elegància.

Haig de dir que sen­tir tres britànics dis­cu­tint amb vehemència –en anglès, és clar– sobre Cata­lu­nya, el país que els ha aco­llit, ha estat una experiència magnífica, que em va omplir de satis­facció.

Tan­ma­teix, hi va haver un altre ele­ment que encara em va agra­dar més. L'audi­tori Mon­tu­riol del Cer­cle Sport ple de resi­dents estran­gers (i alguns cata­lans, com el regi­dor de Cul­tura figue­renc, Ciro Llu­eca, o el dipu­tat Fran­cesc Canet) que van voler seguir el debat i van inter­ve­nir amb ganes durant el torn de pre­gun­tes. Tot ple­gat es va esten­dre més d'una hora i mitja.

Haig de con­fes­sar que quan vam deci­dir orga­nit­zar aquesta taula rodona, en teníem molta por. El tema, el lloc, l'hora, tot ple­gat era una incògnita. ¿Vin­dria algú, o es faria rea­li­tat el tòpic que des­criu els gui­ris com per­so­nes com­ple­ta­ment refractàries a Cata­lu­nya, la seva llen­gua i la seva cul­tura? La res­posta ha estat con­tun­dent. Són molts els resi­dents estran­gers de la Costa Brava que volen adap­tar-se a Cata­lu­nya, que se l'esti­men i que s'hi interes­sen. I en saben molt més del que nosal­tres ens pen­sem. Encara diria més, ens tenen per­fec­ta­ment clis­sats.