Opinió

Heterodoxos ecologistes

‘Heterodoxos europeus' m'ha transportat a la meva joventut i al meu compromís antinuclear compartit amb la majoria dels retratats

Pot sor­pren­dre sec­tors de l'opinió pública que quan es parla de l'eco­lo­gisme no es donin infor­ma­ci­ons sobre els seus teòrics. Hi veig una expli­cació: el món de la cul­tura, la política i el peri­o­disme està mono­po­lit­zat per ide­o­lo­gies desen­vo­lu­pis­tes here­ta­des del segle XIX. El més greu, però, és que men­tre les ins­ti­tu­ci­ons fomen­ten el crei­xe­ment igno­ren que el nos­tre ter­ri­tori pateix una pressió de l'entorn equi­va­lent a una població de més de 20 mili­ons d'habi­tants a la qual hem d'afe­gir-hi els 16 mili­ons de turis­tes anu­als con­cen­trats en el lito­ral. Estem devo­rant el país que volem con­ver­tir en estat!

Els res­pec­tius governs de la Gene­ra­li­tat han menys­preat les arrels i les pro­pos­tes científiques del pen­sa­ment holístic, també obli­dat a les aules uni­ver­sitàries amb l'excepció de la tasca feta en el seu temps per l'ecòleg Ramon Mar­ga­lef i en els dar­rers anys pel bio­e­co­no­mista Joan Martínez Alier. Quan ICV va optar per decla­rar-se “eco­so­ci­a­lista” i va afe­gir al logo­tip el genèric “verds”, podíem creure que els seus diri­gents, res­pon­sa­ble­ment, rei­vin­di­ca­rien els Ivan Illich, René Dumont, Edward Golds­mith, Mic­hel Bos­quet, Nic­ho­las Geor­gescu-Roe­gen o Van­dana Shiva, entre d'altres. Però com que cap d'ells pro­ve­nia de la tra­dició comu­nista els varen silen­ciar. La dreta libe­ral sobi­ra­nista també va inten­tar apro­piar-se de “l'eco­na­ci­o­na­lisme”, estratègia que va lide­rar sense èxit el con­se­ller de Medi Ambi­ent Felip Puig. Després de mani­pu­lar el con­cepte de “sos­te­ni­bi­li­tat” ara es pre­para una ope­ració sem­blant per inte­grar el “decrei­xe­ment”.

Al capi­ta­lisme del segle XX de l'eco­lo­gisme només li interessa el que pot uti­lit­zar com a màrque­ting (Aber­tis, Gas Natu­ral Fenosa o Endesa han fit­xat científics ambi­en­ta­lis­tes per eco­blan­que­jar la seva imatge empre­sa­rial, mani­o­bra ano­me­nada gre­enwas­hing). Les esquer­res tra­di­ci­o­nals també han emprat el “verd” com a reclam publi­ci­tari per atreure el vot dels movi­ments soci­als.

És per tot això que l'apor­tació del peri­o­dista i escrip­tor Xavier Gar­cia i Puja­des (Vila­nova i la Geltrú, 1950) publi­cant Hete­ro­do­xos euro­peus (Pagès Edi­tors, 2015) és tan meritòria com útil. Es tracta d'un retrat de “25 bio­gra­fies de la consciència ecològica del segle XX”. En el lli­bre hi sur­ten intel·lec­tu­als i acti­vis­tes inter­na­ci­o­nals, la majo­ria des­co­ne­guts per la classe política de la Tran­sició i per les noves gene­ra­ci­ons.

Gar­cia ha fet una selecció per­so­nal i, en con­seqüència, no hi són tots els que merei­xe­rien ser-hi, espe­ci­al­ment des­ta­ca­des eco­fe­mi­nis­tes, però hi són alguns dels ideòlegs més sig­ni­fi­ca­tius que l'escrip­tor va entre­vis­tar quan varen par­ti­ci­par en els sim­po­sis inter­na­ci­o­nals Una sola Terra. Altres els va conèixer en reu­ni­ons d'Eco­ropa, asso­ci­ació fun­dada per Denis de Rou­ge­mont i Armand Petit­jean, actu­al­ment pre­si­dida per la biòloga Chris­tine von Weizsäcker. Hi tro­bem també bio­gra­fi­ats eco­lo­gis­tes espa­nyols injus­ta­ment obli­dats com Pedro Costa Morata i Mario Gavi­ria.

He de con­fes­sar que la lec­tura dels Hete­ro­do­xos euro­peus m'ha trans­por­tat a la meva joven­tut i al meu com­promís anti­nu­clear com­par­tit amb la majo­ria dels retra­tats que, lamen­ta­ble­ment, no han moti­vat l'interès dels nos­tres prin­ci­pals edi­tors com ho han fet autors de best-sellers com la Naomi Klein (sobre el seu assaig Això ho can­via tot. El capi­ta­lisme vs. el clima en par­laré en un pro­per arti­cle). Aquesta des­con­si­de­ració cul­tu­ral amb els pio­ners de l'eco­lo­gisme ha bene­fi­ciat els grups oligàrquics espa­nyols que mal­den per seguir impul­sant i diri­gint el model econòmic i energètic que ens ha por­tat a l'atzu­cac. Quasi tots els entre­vis­tats per en Xavier Gar­cia (dotze ja han tras­pas­sat) han llui­tat con­tra aquest model i han estat dig­nes i hon­rats defen­sors de la bio­e­co­no­mia com a alter­na­tiva.

Si l'inde­pen­den­tisme esdevé majo­ri­tari també ho ha de ser la consciència ecològica si volem con­tri­buir amb el futur estat a fre­nar una crisi que porta la huma­ni­tat als límits de la seva extinció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia