Mans

Em fa molta gràcia per no dir tris­tesa quan sento que ara arriba l'hora de la política, de fer política, de veri­tat. (Què feien fins diu­menge, comèdia?) Que ara, amb els resul­tats a la mà, els par­tits s'hagin d'enten­dre, hagin de pac­tar, hagin de cedir, hagin de par­lar. Sem­bla que sigui una molèstia o un suplici. I penso que no hau­ria de ser així, al con­trari. L'art de gover­nar i de cui­dar-se dels afers públics que afecta les per­so­nes hau­ria de ser això, el diàleg hau­ria de ser nor­mal. La política és això. Majo­ritària­ment la gent s'ha expres­sat en aquest sen­tit i va més enllà d'un vot de con­fiança. El que ha votat aquest diu­menge vol que els par­tits facin política a favor del poble. El mis­satge és molt clar: els par­tits –tant els vells com els nous– s'han d'arre­man­gar i s'han d'enten­dre. I han de fer net i jugar net. Com­plir i no trair. Del que va pas­sar diu­menge, en trec una con­clusió. S'ha demos­trat que el poder de la gent és més gran que el de la gent que té poder. Les admi­nis­tra­ci­ons s'han de posar de debò i amb trans­parència al ser­vei de les per­so­nes i no al revés. Si no, les parau­les de Joan Brossa cobra­ran vida i del paper pas­sa­ran al car­rer: “La gent no s'adona del poder que té:/amb una vaga gene­ral d'una set­mana/ n'hi hau­ria prou per a ensor­rar l'eco­no­mia,/para­lit­zar l'Estat i demos­trar que/ les lleis que impo­sen no són necessàries.” És el Peo­ple have the power de Patti Smith, real, el poder del poble com es va con­ce­bre a Grècia. Gens utòpic. El poble que vota cada qua­tre anys cada vegada ho té més clar, i el que ha pas­sat aquest 24 de maig només ha sigut un avís del que és capaç de fer quan s'ho pro­posa. Ara bé, tal com diu l'Eudald Car­bo­nell a Ens farem humans?, la cor­rupció ha sigut necessària. Hi ha sigut en totes les civi­lit­za­ci­ons, de fet, des que vam bai­xar dels arbres i ens vam posar dem­peus. I si s'ha per­pe­tuat en el sis­tema per neces­si­tat ja podem comp­tar que no ens en des­lliu­ra­rem, tam­poc en aquests nous temps polítics, encara que el poder canviï de mans.