L'evolució

L'espècie de la huma­ni­tat és l'Homo sapi­ens. Al llarg de la seva evo­lució de 300.000 anys  hi ha tres esgla­ons: la revo­lució cog­ni­tiva, fa 70.000 anys; l'agrícola, fa 12.000, i la científica, fa 500 anys. El gènere Homo inclou les espècies Homo erec­tus, Homo nean­dert­ha­len­sis, Homo solo­en­sis, Homo deni­sova i l'Homo sapi­ens. Totes han evo­lu­ci­o­nat i s'han extin­git excepte la nos­tra... És la revo­lució cog­ni­tiva que crea el llen­guatge, i per tant les capa­ci­tats soci­als dels indi­vi­dus, la que con­ver­teix aquesta espècie en la més pode­rosa i con­du­eix a l'extinció de totes les altres.

Hi ha dues teo­ries sobre l'evo­lució d'aques­tes espècies que en un període llunyà podien haver-se encre­uat i tenir fills abans que l'evo­lució hagués avançat sufi­ci­ent­ment per fer-ho genètica­ment impos­si­ble. Una és la teo­ria del mes­tis­satge, quan els Homo sapi­ens ori­gi­na­ris d'Àfrica emi­gren cap a ter­res dels nean­der­tals a Europa i s'hi fusi­o­nen, i el mateix passa a l'oest d'Àsia amb l'Homo erec­tus. Segons aquesta teo­ria, tots seríem des­cen­dents d'un encre­ua­ment d'espècies. L'altra és la teo­ria de subs­ti­tució, en què una espècie eli­mina les altres direc­ta­ment per un geno­cidi o per la seva major habi­li­tat per sub­sis­tir en com­petència en una època en què l'agri­cul­tura no exis­tia. L'apa­rició d'ADN nean­der­tal en l'Homo sapi­ens en una pro­porció de només el 4% fa pen­sar als pale­ontòlegs que la rea­li­tat és pos­si­ble­ment una com­bi­nació d'amb­dues teo­ries però amb major importància de la teo­ria de la subs­ti­tució: només una petita part dels Homo sapi­ens es varen fusi­o­nar amb els nean­der­tals abans que aquests des­a­pa­re­gues­sin per extinció o ani­qui­lació fa 30.000 anys.

Aquesta supe­ri­o­ri­tat de l'Homo sapi­ens no s'explica només per la dimensió del seu cer­vell, que no és més gran que el de l'home de nean­der­tal, sinó per la seva major capa­ci­tat de relació amb els seus sem­blants que es deriva de la capa­ci­tat de crear mites i con­cep­tes abs­trac­tes, i pel llen­guatge, que li per­met comu­ni­car-se i com­par­tir aques­tes idees i cre­en­ces amb cents i milers d'altres indi­vi­dus de l'espècie. Si no es té capa­ci­tat d'abs­tracció, de cre­ació de cre­en­ces i fabu­la­ci­ons és impos­si­ble que la capa­ci­tat de relació vagi més enllà dels pocs indi­vi­dus amb els quals un es pot rela­ci­o­nar física­ment i direc­ta­ment. És la diferència que hi ha entre un grup de goril·les que té clares rela­ci­ons de jerar­quia i de grup però no té la capa­ci­tat de fer acci­ons con­jun­tes amb altres grups perquè no hi pot haver interes­sos com­par­tits per manca de comu­ni­cació pel llen­guatge, que fa pos­si­ble sen­tir-se part d'una col·lec­ti­vi­tat àmplia. Aquesta capa­ci­tat d'actuar en grans grups va per­me­tre als pri­mers caçadors recol·lec­tors, abans de la cre­ació de l'agri­cul­tura, de caçar amb més eficàcia, d'enga­nyar les vícti­mes, de ser supe­ri­ors a espècies que, essent física­ment més pode­ro­ses, no varen ser capa­ces de com­pe­tir per con­ti­nuar exis­tint.

La colo­nit­zació d'Austràlia fa 45.000 anys per l'Homo sapi­ens des del sud d'Àsia o la d'Amèrica des del nord-est d'Àsia fa 16.000 anys, a través de l'estret de Bering, can­via l'equi­li­bri ecològic d'aques­tes regi­ons. A Amèrica del Nord es per­den 34 gèneres de grans mamífers dels 37 que hi havia abans de l'arri­bada de l'Homo sapi­ens, que en 1.000 anys colo­nitza tot el con­ti­nent. A Austràlia els incen­dis pro­mo­guts per l'home, per fer des­a­parèixer el bosc i poder caçar, can­via radi­cal­ment la botànica i per tant la fauna de tot el con­ti­nent. 

Mal­grat l'avenç que suposa la intel·ligència de l'Homo sapi­ens, mal­grat la cul­tura i la millora del nivell de vida que això li ha repre­sen­tat al llarg de milers d'anys, o pot­ser per això, no hi ha hagut cap altra espècie que hagi estat capaç de nivells de cru­el­tat i des­con­si­de­ració envers la natura i envers les altres espècies i gèneres com aquesta. Les guer­res al llarg dels dar­rers 10.000 anys, l'exter­mini fins al segle XXI de grups ètnics i soci­als con­crets, jueus, arme­nis, tut­sis... ha pro­vat que l'Homo sapi­ens
és una espècie peri­llosa, capaç de tot per treure bene­fici en favor del grup propi creat a l'entorn d'idees abs­trac­tes, tals com religió, naci­o­na­lisme i en oca­si­ons la raça com a excusa...

L'evo­lu­ci­o­nisme plan­te­jat per pri­mera vegada per Darwin ens ha por­tat a cons­ta­tar, com recull amb encert el lli­bre de Noah Harari Sàpiens, que els mites cre­ats a par­tir de la revo­lució cul­tu­ral de fa 70.000 anys ama­guen una quasi infi­nita capa­ci­tat de des­trucció i mort com la història demos­tra de manera irre­fu­ta­ble. L'Homo sapi­ens ha devas­tat la Terra.