La columna
No a la mesquita
Hora del balanç, de les lliçons, de les esperances de futur. En el cas de Madrid, amb els ulls ben esmolats perquè hi ha una Esperanza que va treure profit d'un tamayazo, que va portar-la a la presidència de la comunitat de Madrid (això dels trànsfugues té butlla per a segons quins credos!).
De la campanya, em quedo amb un fet que em temo que dibuixa un capteniment polític, amb dosis de notable mala llet. A Cornellà, la campanya del PP es basava en una consigna/crit/programa: “No a la mezquita”. Gent amiga me la mostrava, amb aires indignats. Els vaig dir que no, que era bo que cadascú ensenyés les seves cartes... i encara més si eren les d'un partit com ara el PP, que presumeix quan ens recorda la seva coherència i la seva disciplina: la consigna del no a la mesquita no era una consigna local. Tenia, naturalment, la benedicció (i mai més ben dit) de les autoritats polítiques i religioses dels dirigents del PP a Catalunya i a Espanya. No bastava que la senyora Alícia es dediqués a enregistrar converses secretes en restaurants que, per cautela, mai no tornaré a visitar. Ella, i el seu ministre de l'Interior, el supernumerari de l'Opus Dei, i el seu president Rajoy, i un Catalá que fa de substitut d'un exalcalde madrileny diuen No a la mesquita, sigui la que sigui. Un no que va per a totes les mesquites. Malgrat la redacció enrevessada i jesuítica (en aquest cas, no parlo en va), l'article 16 de la Constitució del 1978 diu que: “Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats. (...) Ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. (...) Cap confessió tindrà caràcter estatal.”
¿Què vol dir, en aquest context, la proposta explícita del PP? Que la radicalització de la política d'aquest partit anirà pel camí del no a tota mena d'espais dedicats al culte. Si abans tantes i tants lamentaven les pràctiques de les cremes de convents i d'esglésies, en temps convulsos, ara resulta que és el PP qui atia els seus a tancar, desfer, prohibir tots els espais dedicats al culte en aquest país que, “en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de protegir tots els espanyols en l'exercici dels drets humans, les seves cultures, tradicions, llengües i institucions”. Ep! Amb el permís del PP de Catalunya!
