Retards

Segu­ra­ment deu ser con­subs­tan­cial amb el tarannà de la gent del nos­tre país i pot­ser ja no té remei, però penso que amb una mica de bona volun­tat, unes unces de rigor i, tal vegada, algun toc d'atenció, s'hi podria començar a posar remei. Em refe­reixo als com­pli­ments hora­ris a casa nos­tra i al temps de “cor­te­sia” que se sol donar per aquells que sem­pre fan tard, ja sigui en una con­ferència, una pre­sen­tació de lli­bre o un con­cert. No tenim cul­tura de pun­tu­a­li­tat i això es fa notar en quel­com tan impor­tant com són els hora­ris dels trens. Des de fa temps ja no tinc l'obli­gació diària d'anar amunt i avall, i a Bar­ce­lona hi vaig de tant en tant aga­fant gai­rebé sem­pre els com­bois de mit­jana distància, que són els que et dei­xen al pas­seig de Gràcia. Doncs bé, tot i que agafo el tren en dife­rents dies de la set­mana i no pas sem­pre a la mateixa hora, no recordo cap dia que hagi anat pun­tual. En tres oca­si­ons el retard ha superat els vint minuts i, per tant, Renfe s'obliga al retorn de l'import del bit­llet. El pro­blema és que t'has de pre­sen­tar a “atenció al cli­ent” vint-i-qua­tre hores després d'haver-se produït l'ano­ma­lia, i, per tant, només recla­men la devo­lució els jubi­lats i qua­tre gats paci­ents. Els altres dies, els retards han estat mode­rats, entre 5 i 10 minuts, però el que em crida l'atenció és que, en gene­ral, els usu­a­ris s'ho aga­fen amb la més abso­luta nor­ma­li­tat, ningú no pro­testa, pell morta. Natu­ral­ment, em refe­reixo a una certa rutina, una “nor­ma­li­tat” de fun­ci­o­na­ment pràcti­ca­ment diari i no a l'escan­da­losa i, cer­ta­ment, extra­or­dinària fallada electrònica que fa uns dies va afec­tar més de 80.000 per­so­nes. Subs­cric les quei­xes dels usu­a­ris pel que fa a l'escassa sinó nul·la infor­mació que s'ofe­reix als viat­gers, una prova evi­dent­ment no superada. De vega­des Renfe informa (no pas sem­pre) per mega­fo­nia del supo­sat motiu del retard si aquest és con­si­de­ra­ble, però no he sen­tit mai que dema­nin dis­cul­pes ni que diguin als pas­sat­gers que tenen dret al retorn de l'import pagat per un viatge que no ha acom­plert l'horari pre­vist. Els retards són un pro­blema les arrels del qual s'endin­sen en la pro­fun­di­tat dels cos­tums més ances­trals i, per tant, inten­tar can­viar això pot ser tan inútil com voler can­viar la llei elec­to­ral cata­lana sense tocar l'assig­nació d'escons. Com llui­tar con­tra el cos­tum de començar els actes amb uns minuts de “cor­te­sia”? Cor­te­sia que, és clar, sem­pre és pels que arri­ben tard a l'acte no pas pels que han estat pun­tu­als a la cita. Què està fallant?