Moviment astut d'Àngel Ros

Amb una Pae­ria amb set grups repre­sen­tats i en què el pri­mer, el PSC, està ben lluny de la majo­ria abso­luta, la política local llei­da­tana ha fet un tomb espec­ta­cu­lar. El poder indis­cu­tit d'Àngel Ros els dar­rers anys i d'Antoni Siu­rana durant dues dècades s'ha aca­bat. És l'hora de la política sibil·lina, les tro­ba­des dis­cre­tes de cafè, els acords lents i cui­nats a tres o qua­tre ban­des. Garan­tida l'alcal­dia perquè Ciu­ta­dans ha des­car­tat fer pinya al vol­tant del con­ver­gent Postius, Ros va obrir joc diven­dres amb un movi­ment astut: ofe­rir les pre­sidències de les comis­si­ons i con­sells de barri a regi­dors de l'opo­sició. No és poder real, però sí un gest per als grups que, si l'accep­ten, s'hau­ran de bara­llar entre ells per veure qui pre­si­deix què. Comença el ball.